15 Fév

Jeux Olympiques – Jòcs Olimpics

Le Mot d’oc d’aujourd’hui est d’actualité, c’est : Jeux Olympiques.

JO 2022 sur France Télévisions

 

Le saviez-vous ? En 2006 la langue occitane était langue officielle aux JO d’hiver.

En effet, pour ces Jeux olympiques d’hiver qui avaient lieu à Turin en Italie, une partie des épreuves se déroulaient sur le domaine skiable situé dans les vallées occitanophones des Alpes italiennes : las Valadas.

La version vivaro-alpine de notre « Se Canta » fut même chantée lors de la cérémonie d’ouverture, en l’honneur des vallées piémontaises de culture occitane qui accueillaient ces jeux.  

Pour en savoir plus sus los Jòcs Olimpics, rendètz-vos amb Marius Blénet : 


Retrouvez les JO d’hiver 2022 de Pékin, tous les jours en direct sur France Télévisions, ou encore en
replay.

 

@Vicenta

 

 

 

28 Jan

La Fédération des Pays Unis divisa

Un colectiu novèl de partits politics regionalistas se fondèt en genièr, la preséncia comuna de Bastir-Occitania e dels provençalistas de Prouvenço Nacioun pausa question.


Acamp de creacion de la Fédération des Pays Unis @LeFigaro

Perqué una novèla federacion de partits politics regionalistas e defensors de culturas minorizadas? Perqué dins aquela novèla federacion s’i tròban a l’encòp d’occitanistas e de provençalistas – qu’afirman que lo provençau es una lenga diferenta de l’occitan? La Fédération des Pays Unis, nascuda lo 15 de genièr passat, interròga. Aquel colectiu es compausat, per ara, de 5 formacions: lo Parti Breton, lo Parti Lorrain, Prouvènço Nacioun, los Bascos d’ENJ-PNB e doncas Bastir-Occitania*. De formacions que revindican l’autonomia de las regions, una organizacion federala en França e que defendon las lengas minorizadas dins aquel país. E que precisèron tre la fondacion, que lor federacion es pas facha contra aquela qu’existís dempuèi las annadas 90, « Régions et peuples solidaires » (RPS): alara que RPS es engajada a esquèrra, los membres de la FPU « refusan d’èsser embarrats dins lo debat esquèrra-drecha, franco-francés », segon lor pòrta-paraula Alan Guarino, qu’es tanben president de Prouvènço Nacioun. Del costat de Bastir-Occitania nos foguèt precisat que lo Partit Occitan, membre de RPS, s’opausèt a l’entrada de las autras formacions occitanistas dins la federacion (coma lo Partit de la Nacion Occitana o precisament Bastir) e qu’en Bretanha, l’Union Democratica Bretona auriá tanben enebit l’adesion del Partit Breton. Joan-Luc Davezac, que signèt la carta de creacion de la FPU per Bastir-Occitania, explica que d’unes membres coma lo Parti Lorrain « son de centre drecha », d’autres coma el « de centre esquèrra », e que la tòca es « de cobrir tot lo terren, per que totes los regionalistas pòscan integrar la batalha ». Davezac apond que los Provençaus eles insistisson sul fach que son pas de ges de bòrd. La pagina d’acuèlh del siti de Prouvenço Nacioun o confirma, lo partit se declara « ni de drecha, ni d’esquèrra, nimai del centre ».

Aligança contra-natura?

Cò qu’es reprochat a Prouvènço Nacioun es efectivament pas un engajament politic, mas una ostilitat recurenta e mantenguda contra l’occitanisme. Lo fach de veire aquel partit amb Bastir Occitania faguèt reagir los occitanistas de Provença. L’Ostau dau País Marselhés publiquèt un comunicat diluns 24 de genièr, denonciant « una aliança vergonhosa ». Membre de l’associacion, Matieu Castel descriu Prouvènço Nacioun coma « dubertament anti-occitanista ». « Demandan que siegue enebida la grafia occitana, diguèron de pas votar per la lista Òc per Provença a las regionalas en rason de la preséncia d’occitanistas – alara que lo programa parlava sonque dau provençau. E puèi que considerèsson qu’es una autra lenga es una causa, mas demandar que siegue enebida es de racisme; coma se demandavan d’enebir d’escriure l’arab. » En furgant se trapan de publicacions que tradusisson aquel « anti-occitanisme »: un reportatge de TF1 que parla de l’occitan en inclusent Provença es « un desonnor », una publicacion de l’IEO-CREO Provença es presentada coma « una propaganda que lordeja la lenga provençala », o encara una ataca d’Alan Guarino contra lo Partit Occitan que « defènd un plan óucitan gloubau que trasformo lis identitats en simpli federacioun d’uno entitat supranaciounalo counceptualo emé pèr ambicioun de nourma di lengo plurielo dins un estandard unique designa souto lou voucable d’óucitan ». Per Joan-Luc Davezac, « l’important es de parlar la lenga e de balhar de poder a las regions per que las regions balhen de poténcia a la lenga ». L’ex cap de tièra de las regionalas 2021 precisa qu’Alan Guarino se definís coma « regional, per un França federala dins una Euròpa federala ». Autre membre de Bastir-Occitania, Joan-Pau Laval afirma que « caldrà parlar d’aquela question » e ajusta qu’un acamp en prevision de las legislativas se tendrà au mes de febrièr amb lo Partit Occitan e lo Partit de la Nacion Occitana. Dins lo comunicat de l’Ostau dau País Marselhés, « l’union politica de dos moviments: l’un occitanista, l’autre anti-occitanista » es vist coma « una bela galejada ». Per Matieu Castel, aquela union èra impossibla per part dels provençalistas quand lo nom d’Occitania remandava pas a una region administrativa. « Ara, se pòdon aligar amb un partit occitan que defend sa lenga dins sa region ».

Objectiu: legislativas

La Fédération des Pays Unis s’es doncas bastida a l’encòp en rason de la « barradura » de RPS e de divergéncias de posicionament (emai se lo partit basco ENJ-PNB es membre de las doas federacions); una aligança que Joan-Pèire Laval vei sus « de basas mai democratas-centristas ». E se bastiguèt tanben en 2022 perqu’arriban las eleccions legislativas, « las solas eleccions que rapòrtan » reconéis Joan-Luc Davezac. La tòca de la FPU serà de capitar d’aver mai de 1% de las votzes per al mens 50 de sos candidats, e atal de reçaupre un finançament public. « Serián de mejans financièrs que permetriàn d’aver mai de poder d’accion e de preparar las europencas » contunha Davezac, qu’apond esperar « 150 candidats » pel mes de junh e que de discutidas son en cors amb de partits d’Alsàcia e de Catalonha per los integrar a la FPU.

 

*Dempuèi lo mes de decembre passat, l’organizacion Occitania-País Nòstre repartiguèt sas activitats: l’accion politica per Bastir-Occitania, mentre que l’accion culturala e economica demòra a Occitania-País Nòstre.

27 Jan

Viure al País aux lacs du Salagou et d’Avène (34)

Dimanche 30 janvier 2022 à 10h 45 sur France 3 Occitanie, Marius Blénet sera au lac du Salagou, pour vous présenter votre Viure al País dans un cadre magnifique. Dans cette émission nous irons aussi dans les hauts cantons de l’Hérault, où trône un autre lac artificiel un peu plus vieux d’une décennie, c’est celui d’Avène.

Et en attendant dimanche, voici votre sommaire en images : 

Cette émission sera rediffusée mercredi 2 février à 10h 00.

A lire un article plus complet concernant cette émission : le sentier des deux lacs

Revoir l’émission : ICI

 

@Vicenta

 

26 Jan

« Un roman d’afrontament, de vida e de paratge »

Membre dau grop Coriande, organizator del festenal « Trad’hivernales », Danís Galvier es tanben un autor. Ven tot just de publicar son primièr roman, « Dilà, entre doas ribas ».

Es lo vòstre primièr roman, de que vos butèt a passar a aquela fòrma?

Ai fòrça escrich de fòrmas cortas: de cançons, de novelas. Mas es una causa que me tafurava dempuèi un moment, de far viure los personatges per un moment. Lo fach de fargar de personatges, lor donar de carn, los far viure lo temps del roman, es una aventura fòrça interessanta. Es aquò que voliái e pensi que l’ai plan fach dins lo roman.

Aquel roman es dins un encastre vertadier, Somèire, vòstra vila?

Res es pas vertadier e tot es vertadier. Se passa a l’ora d’ara, amb lo mond de l’ora d’ara, amb de problematicas de l’ora d’ara. E se debana dins Someire qu’es pas exactament Someire, mas qu’es Someire. Es un roman que diriái un roman social, una mena de « thriller » social. Quicòm coma aquò. Generalament, lo mond qu’o legisson an de mal d’arrestar, raja coma Vidorle.

Es un roman social e tanben un roman d’afrontament?

Òc un roman d’afrontament mas tanben un roman de vida e de paratge. Un roman ont la comunicacion entre las generacions es interogada, ont i a un molon de solidaritat que se desvolopa, pasmens la vida es pas un long flume tranquille nimai. L’istòria se debana al entorn d’una filha venguda de Turquia, una Kurda, amb totas las problematicas qu’i son ligadas e que se mesclan amb de problematicas localas. Me semblèt interessant de trachar del rescontre entre noveltat e ancianetat, e sustot del rescontre entre los monds: los joves e los mens joves, l’alhors e lo local.

Qual es que s’afronta alara dins aquel libre ?

Repreni los problemas de l’ora d’ara, que son pas que de pretèxtes : lo mond que son d’aquí e aqueles que son pas d’aquí. E se vei que i a d’autras causas que tiran las ficelas, d’autras personas. Es la societat normala ont se tròban mond que se servisson d’aquela mena de causa per se’n metre plen la folhas. Mas çò francament important es de veire los gents que vivon al entorn d’aquò.

@Aquodaqui

Lo primier roman de Danís Galvier, « Dilà, entre doas ribas », es publicat en çò de l’Aucèu Libre

21 Jan

Inondations en 1930 dans le Tarn-et-Garonne

Dimanche 23 janvier 2022 Viure al País est dans le Tarn-et-Garonne avec deux thématiques :

– Une crue dramatique : les inondations de 1930. Plus de deux cent morts, des villages rasés, des quartiers entièrement détruits dans les villes.

– L’emploi de la langue occitane dans ce département à cheval entre Gascogne et Languedoc. Avec deux invités : Jean-Claude Fourtanet, professeur retraité et Emmanuel Isopet, président de la section locale de l’Institut d’Etudes Occitanes.


Voici un extrait de cette émission :


A lire un article plus complet :
 Tarn-et-Garonne 1930, des inondations historiques


Cette émission est en replay

 

@Vicenta

 

14 Jan

Omenatge a Pèire Boissièras e Gèli Grande

La dimenjada passada foguèt de las rufas. En 3 jorns, aprenguèrem 3 despartidas, aquelas de Gui Cavagnac, Pèire Boissièra e Geli Grande. Cadun d’entre eles foguèt a l’encòp un actor culturau (escrivan, musician, realizator) e un militant, tant dins d’associacions coma en politica. Un omenatge lor serà rendut deman de sèr, dissabte 15 de genier, dins lo jornalet d’informacions de França 3. Abans aquela difusion, vos prepausam de descobrir d’archius qu’avèm trobats dins lo catalòg de l’INA.

A l’encòp cantaire, compositor e autor, Pèire Boissièras èra tanben un collectaire, una vertadièra biblioteca de cançons e contes popularis. Un repertòri vengut de son parçan dau naut agenés, mas un repertòri tanben fornit en d’autres dialectes. Aquelas coneissenças, las partajava, notadament, cada an dins l’encastre de l’Escòla Occitana d’Estieu a Vilanuèva d’Òlt. Es aquel aspect qu’es abordat dins un reportatge de 2007, per Clamenç Alet.

Per descobrir mai precisament l’òme e son país, au quin èra mai qu’estacat (foguèt conse de son vilatge), una passejada facha en 2003 amb Aymeric Jonard.

Gèli Grande èra el tanben dau país agenés. Militant acarnassit dempuòi mai de 40 ans, se lo trapava pertot ont un eveniment valorisava l’occitan. Co-president dau Partit de la Nacion Occitana (P.N.O.), èra tanben poèta, autor d’un recuèlh « Puntas de roge ». Lo trobam dins la video seguenta per parlar d’una autra figura agenesa, Jansemin, amb Sirine Tijani.

13 Jan

Bom-Badís N°6 : Ours (Pagans)

Bom-Badís : Ours
Coproduction Piget / France Télévisions

Cet épisode de la chronique Bom-Badís (une coproduction Piget Films et France Télévisions) est consacré au dernier album du groupe béarnais Ours.

Notre spécialiste musical, Aimat Brees, l’a écouté pour vous :  « Mèfi, l’ors es sortit de sa tuta » (gare, l’ours est sorti de sa grotte)

 

@Vicenta

 

 

11 Jan

Viure al País du dimanche 16 janvier 2022 est à Roquefort (12)

Le Roquefort AOP, le fromage emblématique de l’Aveyron à déguster dimanche prochain dans Viure al País !

à déguster

Dimanche 16 janvier 2022 sur France 3 Occitanie, Marius Blénet est à Roquefort-sur-Soulzon, au sud-est de Rodez.  Il vous dira tout sur la fabrication du fromage Roquefort, depuis la production du lait jusqu’à son affinage dans les caves.

Una emission especiala au fromatge occitan lo pus famós, lo ròcafòrt :


Plus de détail sur le fil info de France 3 Occitanie : https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/aveyron/roquefort-2411590.html


Viure al País c’est le dimanche à 10h 45 et le mercredi à 10h 00 sur France 3 Occitanie.

Cette émission Viure al País en replay

France 3 Occitanie  Sur la TNT : chaîne 3  Réception via l’ADSL d’Orange, SFR, Free, Bouygues Télécom, Numéricable et Darty Votre installation vous permet de recevoir les 24 antennes régionales de France 3, en simultané, au choix selon vos envies. Voici les canaux, qui différent en fonction de votre opérateur : Orange SD 317 et 314 / SFR HD 444 et 447 / Free HD 315 et 318 / Bouygues Télécom Bbox 483 et 486 / Numéricable LaBox 444 et 447 / Darty Box 305 et 310  Pour Réception via les satellites : CANALSAT  Midi-Pyrénées 366 et 363 / TNT SAT 317 et 314 / FRANSAT  323 et 312

 

@Vicenta

 

 

10 Jan

Bom-Badís N°5 : Rodín Kaufmann (Pantais Clus)

Bom-Badís : « Pantais Clus» de Rodín Kaufmann
Coproduction Piget / France Télévisions

Bom-Badís, régulièrement dans cette chronique produite par France Télévisions et Piget Films, Aimat Brees nous propose une écoute des disques récents. Ce coup-ci, il s’intéresse à l’album « Pantais Clus » de Rodín Kaufmann.

@Vicenta

 

 

 

07 Jan

Miquèla Stenta, militanta, escrivana e Setòria

Dempuòi mai de 50 ans qu’i milita, Miquèla Stenta es una figura coneguda de l’occitanisme. Mas dempuòi 2019, la presidenta dau Cèucle occitan setòri nos fa descobrir qu’es tanben una escrivana.

En comparason amb l’imatge generalista que se fa das setòris, vaquí una femna que correspond a mantun critèris. Stenta, primièr lo nom. Un nom italian e una origina comuna a tant de mond eissuts de l’iscla singulara : Brassens, Paul Valéry, Di Rosa, Evangelisti, Pèire François, Buonomo (lo rubiman), Liberti… « Los Setòris vertadièrs son coma ieu, mitat Calabreses, Napolitans e mitat dau país ». Dau costat de la maire, l’enrasigament a Seta remonta gaireben a la creacion de la vila au sègle XVII. E per completar lo tablèu de familha a la mòda « setòia », lo grand èra pescaire e lo paire obrièr dau pòrt. Stenta, de son pichon nom Miquèla, en mai de sas originas es convencuda, coma totes los Setòris, que traparà pas melhor luòc de vida qu’aicí. « Ai de besonh de viure dins un endrech ont un canton de carrièra me ditz quicòm, ont quauqu’un que crosi per carrièra me ditz quicòm, ont quand fau las crompas sabi ont vau perque coneissi mai o mens lo mond. » Installada au nòrd de la ciutat, nos detalha aquela coneissença personala de la vila en passejada dins son barri dau Barrou: « Quand veni a riba d’estanh, sabi qu’en fàcia, a Bozigas, aviái una tanta que trabalhava a las ustras ; a costat i a lo cementèri, qu’es vièlh de 1700 e quicòm, ont soi solida que s’i tròban mond de la familha de ma maire. » Evidentament, Seta es omnipresenta dins los dos libres que publiquèt dempuòi dos ans Miquèla. I conta dins lo primièr, « Negrelum », la rufa fin de vida de sa maire, a 94 ans, entre espitau e ostau de retirada. Lo segond, « Eu », es consacrat a son paire, que se suicidèt en 1968 (quand l’autora aviá pas que 22 ans). Un traumatisme qu’evoquèt pas jamai tant amb la maire qu’amb lo fraire. Los rapòrts amb la maire, aquela que dirigissiá la vida de l’ostau, èran pas totjorn aisits. « Ma grand èra una femna fòrta, de caractèr, confirma Estèla, filha de Miquèla. Quand èri pichona m’aviá dich de polidas messorgas, mas aviái comprés que ne caliá pas parlar. Ma maire ela me ne parlèt pus tard, mas foguèt fòrça long. Crèsi que la mòrt de ma grand foguèt l’eveniment que desbondèt la paraula. » Es un contèxt dur, pesuc, qu’auriá poscut alunhar Miquèla de sa familha o de sa vila. Pasmens, aprèp 20 ans d’ensenhament en Lemosin, tornèt per acabar la carrièra au sieu. « Emai quand viviam en Corrèsa, totas las vacanças se passavan a Seta », precisa Estèla.

Solid, los libres de Miquèla Stenta son pas das mai joioses. Mas, se legisson sens cap de geina – vist la tematica èra pas evident. E puòi, en delai das parents, parlan de la plaça de las femnas dins la societat, de l’evolucion d’aquela plaça e de feminisme. Retraçan tanben lo percors d’una familha d’immigrats, arribats a la fin dau sègle XIX, dins un temps ont lo nom de « Calabrés » servissiá d’insulta per designar totes los Italians de la ciutat. Que siaga pel paire o la maire, Miquèla èra de la classa obrièra, e nos detalha sa joinessa de « transfuga de classa » – la tematica es de mòda – ela que faguèt d’estudis, alara que dins sa generacion, « 3% das enfants d’obrièrs anavan au collègi ». Enfin, se tracha tanben dins aqueles obratges de la lenga occitana : a travèrs primièr aquela classa populara setòria de la mitat dau sègle XX ; mas tanben amb la descoberta de la cultura occitana que faguèt l’escrivana. Una descobèrta, facha a l’azard e a l’universitat, dins un cors de Robèrt Lafont que recitava « Verd Paradís » de Max Roqueta – la scèna fai enveja.

Un autre trach de caractèr prestat as Setòris, es d’aver una brava maissa. Miquèla Stenta sustot manca pas de caractèr. Capabla de mandar a l’autre caire de la vila los toristas que li demandan ont se tròba un ostau vist a la television, dins la seria de TF1 rodada a Seta. « Los mandi tostemps dau marrit costat », reconeis l’anciana professora. Un de sos ancians liceans, Julian Konopnicki, vengut a son torn ensenhaire, conta lo plaser d’anar dins sa classa. « La sonaviam Miquèla e pas dòna Stenta, ja te cambia la vida. E fasiá pas res d’aver cors de 16 a 18 oras, èra totjorn un chale d’i anar. » L’aprentissatge èra « dinamic, simpatic », pasmens « rigorós » tanben. Militanta capuda, per Miquèla l’occitanisme es un engajament de vida. Dins sa joinessa, fasiá part de la còla qu’anèt sus las raras d’Occitania, placardar sus las rotas que se cambiava de país. A l’ora d’ara es presidenta dau Cèucle occitan setòri. E amb sos amics venon de reviscolar l’« Almanac Setòri e de las ribas de Taur », una revista istorica, estampada pel primièr còp a la fin dau sègle XIX. « Avèm gardat la devisa de la revista qu’es de parlar de Seta as Setòris, mas aquela devisa l’avèm alargada, puòique balham tanben la paraula as neo-Setòris e au mond de’n defòra. » A l’encòp un raconte de la vida vidanta e un guida per descobrir la vila, l’Almanac beneficièt d’una bèla edicion. « Au mens pòt far polit dins una biblioteca », ditz Miquèla. Au sieu, dins l’ostau de familha, la biblioteca desbòrda. Los libres fan de pialas sus las taulas, pel sòl. Ges de television, ges d’ordinator, es tot just s’acceptèt de se crompar un telefonèt. Tant melhor, li daissa temps per escriure. Un parelh d’obratges novèus son ja anonciats.

Dimenge 9 de genier, un long reportatge serà consacrat a Miquèla Stenta e a l’Almanac Setòri dins Viure al País.

A lire en français sur le fil info de France 3 Occitanie : https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/herault/sete/miquela-stenta-je-suis-nee-a-sete-2405344.html

Revoir l’émission VIURE AL PAIS

RSS