19 Juin

Municipalas en occitan: Rodés

Quines engatjaments per l’occitan abans lo 2nd torn de las municipalas?

Dins las darnièras decenias, Rodés es venguda una capitala occitana, una de las vilas ont los promotors d’aquela lenga se recampan. Mai que mai mercés a l’Estivada, lo festenal grand de la cultura occitana, creat en 1995. Un eveniment amb una programacion d’artistas occitans, amb de taulièrs per totas las associacions occitanas, amb de punts de venda pels comèrcis occitans, amb un centre d’acuèlh pels medias occitans, e amb la lenga pertot escricha, fins au jornal quotidian « Centre Presse » que fa cada an una cobèrta tota en òc. L’Estivada es un temps, qualques jorns que balhan l’idèia de çò que seriá una societat ont l’òc auriá una plaça vertadièra. E permet als cantaires e musicians de se produsir sus un empont grandàs, dabans de milierats de personas. Çò qu’es causa rara per aqueles que causiguèron l’occitan coma lenga d’expression. Dempuèi qualquas annadas pasmens, los occitanistas son mens nombrós a l’Estivada, al mens aqueles que son pas avaironeses. En realitat dempuèi 2016 e la represa de l’organizacion en regia directa per part de la comuna de la vila. L’afluéncia demòra fòrta, e los artistas occitans i son totjorn aculhits, emai se la lenga es ela tanben mens presenta.

Per veire çò que sembla l’Estivada, vaquí una emission de Viure al País, au còr de l’edicion de 2018.

Lo festenal es de segur lo primièr element sul quin los candidats a la comuna de la prefectura d’Avairon s’exprimisson. Pasmens d’autres sicuts existisson, la cultura d’òc es presenta tota l’annada a Rodés. La vila abrita una escòla calandreta, mas tanben una classa bilingua en mairala e en primari dins lo servici public. Amai, los corses d’occitan son disponibles al collègi e al licèu. E puèi l’IEO tant coma lo Centre Cultural Occitan de Roergue o l’Associacion Departamentala per la transmission e la valorizacion de l’occitan (ADOC12) an lor sèti al centre de la ciutat, dins l’ostal del patrimòni. Un luòc que servís tanben de botiga e de mediateca. En 2013, una manifestacion de 2000 personas aviá revindicat la fiertat occitana a Rodés. Tot aquel univers de lenga d’òc a de besonh de l’ajuda de la comuna per contunhar sas accions e espèra doncas lo 2nd torn del 28 de junh.

An aquela data, los Rodesencs auràn la causida entre 3 tièras. Aquela del conse en plaça, Christian Teyssedre, sostengut per La Republica En Marcha e arribat bravament en tèsta au 1er torn. En 2nd, se tròba lo divers esquèrra Mathieu Lebrun, seguit del divers drecha Serge Julien. Mas es l’abstencion que foguèt la mai fòrta a Rodés, puèiqu’i aguèt un pauc mens de 36% de votants que se desplacèron.

Vaquí lo detalh de las resultas del 1er torn, lo 15/03/2020:

  • Christian Teyssedre (Div. C.): 46,82%
  • Mathieu Lebrun (Div. G.): 24, 61%
  • Serge Julien (Div. D.): 20,20%
  • Jean-Philippe Murat (Div.): 8,37%

 

L’adjunta a la cultura Sarah Vidal, numero 2 de la tièra de Christian Teyssedre (« Notre parti c’est Rodez »), nos detalhèt sos engatjaments per la cultura occitana. Per l’ensenhament, aquela qu’es elegida amb lo conse dempuèi 2008, afirma son sosten a la calandreta de la vila e revindica la creacion de la classa bilingua a l’escòla publica Cambon. « Es un succès, i a fòrça escolans. E sèm plan atentius a la seguida, intervenguèri amb los liceans inscriches en occitan per lor mostrar que la lenga d’òc es viva fòra de l’establiment tanben. » L’adjunta admet que la visibilitat e la valorizacion de l’occitan dins la vila se pòdon melhorar: « Nos cal prene la costuma de tot revirar, n’avèm consciéncia. Se deurà integrar a la refonda del siti internet de la comuna. » Per l’Estivada, Sarah Vidal defend lo passatge en regia directa de la vila. Precisa que se faguèt la causida de dubrir lo festenal « a d’autras culturas » e completa: « Avèm gardat l’esperit. Prepausam de teatre, de conferéncias, de concerts, emai finançam de creacions novelas. » Fàcia a las criticas sus la pèrda d’identitat del festenal, l’elegida respond que l’Estivada es « renforçada » e ne balha per pròva que la comuna versa « 100 000 euros sonque per la paga dels artistas, l’organizacion precedenta ne metiá lo tèrç », e apond que los artistas occitans son los mai nombrós.

A esquèrra, es lo menaire de la tièra « Rodez citoyen » qu’avèm entrevistat. Mathieu Lebrun ataca sulpic sus l’Estivada. « Una de las primièras mesuras que cal, es de li balhar un vam novèl. » Per el, l’eveniment es vengut « un festenal a consomar puslèu qu’un luòc de ligams convivials coma abans ». Critica « la regia directa de la comuna que quitèt tota participacion de las associacions occitanas, lor cal tornamai donar una plaça dins l’organizacion. » Un autre « axe prioritari » del candidat es lo « sosten a la calandreta ». « La transmission es importanta, la cal favorisar tre l’atge pichon, contunha Mathieu Lebrun. Volem ajudar las associacions que fan de corses d’occitan pels adultes, mas tanben dins las escòlas. » Enfin, l’òme d’esquèrra precisa un fum de proposicion per la preséncia de la cultura d’òc dins lo quotidian: « Volèm desvolopar la senhaletica bilingua dins las carrièras e los luòcs publics, metre d’occitan dins los prospectus de l’ofici del torisme e dins la comunicacion oficiala, los jornals de la vila o sul siti internet, que la lenga n’es totalament absenta uèi. » Lo darnier punt avançat concernís los « luòcs culturals », « es important d’augmentar lo nombre de libres, de disques occitan per las mediatècas. » Ajustarèm que sul siti de campanha, un editorial de « Rodez citoyen » es escrich en occitan.

La tièra de drècha se ditz « Rodez ensemble et autrement », son menaire Serge Julien nos declarèt que per l’occitan, comptava s’apuejar « sus las estructuras qu’existisson ja », las associacions o l’escòla calandreta. Son constat es que fòra de l’Estivada, « i a ges d’endrech ont la lenga d’òc nos interpela » a Rodés. Lo candidat vòl « perlongar la preséncia de l’occitan per d’accions coma la senhaletica ». S’ataca tanben a la « comunicacion de la vila » que deu « evoluir, e pas sonque per la lenga occitana ». Prepausa « d’actualisar lo siti internet qu’es despassat » e d’o « completar al nivel de las informacions, amb una part consacrada a la cultura occitana, que deuria difusir las accions de las associacions e dels actors d’aquela cultura ». Eissut d’una familha ont la l’òc se parlava, Serge Julien aimariá que siá « pas pus una lenga de musèu ». Per aquò se ditz prèste a « sostener las iniciativas de las estructuras en plaça ». Enfin, se mòstra plan critic sus l’evolucion de l’Estivada, « de mai en mai showbizz ». « Siá partissem sus d’artistas renomats per aver de mond, mas es un autre festenal, siá nos centram sus la cultura occitana. »

17 Juin

Municipalas en occitan: Carcassona

Quines engatjaments per l’occitan abans lo 2nd torn de las municipalas?

Prefectura del departament d’Aude, mas tanben l’un dels sitis mai coneguts de França tota, mercés a sa ciutat medievala, Carcassona es pasmens una vila que vei sa populacion estagnar (una baissa de 1000 estatjants se constata sus las 5 darnieras annadas) e qu’es uèi despassada en talha per sa jos-prefectura, Narbona. Amb doas escòlas Calandreta, una ofèrta fòrta dins lo servici public, una seccion de l’IEO qu’es tanben un editor, la cultura occitana es aicí plan representada. E cada an, per la Carcassoneta, se fai la fèsta en occitan del centre-vila fins a ciutat.

Pasmens, mantuna votzes fan ausir de criticas, coma aquela del cantaire carcassonés Mans de Breish sus facebook, que regreta l’abséncia d’artistas occitans dins la programacion dels « Rescontres Culturals d’Occitania a Carcassona », una seria de concerts que la comuna organiza per remplaçar lo festenal costumièr que lo covid enebiguèt.

3 tièras son encara en pista per ganhar o gardar la comuna. Emai la situacion s’es esclarcida dempuèi lo 1er torn au mes de març. Arribat luènh dabans, lo conse UDF Gérard Larrat – que faguèt un 1er mandat de 2005 a 2009 e que tornèt en plaça en 2014 – a vist son oposicion se recampar. Sa daufina, la socialista Tamara Rivel, s’aliguèt amb lo 4en, Xavier Bigot, que menava una lista d’esquèrra, ciutadana e amb de representents EELV e PCF (e qu’auriá poscut candidatar au 2nd torn, puèique passèt los 10% de las votzes). Lo darnier dançaire convidat au bal del 28 de junh es Edgar Montagné pel Rassemblement National, que trapèt ges de partenari.
Coma dins tota la region, emai dins tot lo país, l’abstencion foguèt fòrça fòrta au 1er torn. Gaireben 60% dels electors se desplacèron pas. Una chifra que deuriá baissar, ara que la crisi sanitària s’apasimèt un pauc.

Vaquí lo detalh de las resultas dau 1er torn lo 15 de març 2020:

  • Gérard Larrat (DVD): 32,81%
  • Tamara Rivel (PS): 18,25%
  • Edgar MONTAGNÉ (RN): 16,52%
  • Xavier Bigot (DVG): 11,95%
  • Jean-Noël Crouzet (Div): 8,15%
  • Marie-Hélène Régnier (LREM): 7,84%
  • Christine Pujol (Div): 4,48%

 

Per representar la tièra de l’equipa que sortís (« Pour Carcassonne »), e son menaire Gérard Larrat, es l’actuala adjunta Magali Bardou que nos respondèt. E que volguèt contradire las criticas sus la programacions d’artistas occitans per la comuna: « Avèm agut pendent 3 ans l’espectacle son e lum [Lumina amb lo grop Òc, NDLR] sus l’empont del grand teatre de la ciutat. A la sala del capèl rotge i aguèt d’artistas occitan, e tanben dins l’encastre del festival off pendent l’estiu, sus d’emponts a gratis. Doncas i aguèt una visibilitat culturala. » L’adjunta insitís tanben sus l’ajuda per las doas Calandretas que son albergadas dins de locals de la vila e qu’aguèron accès al teatre municipal e a diferentas salas per lors eveniments: espectacles de fin d’annada o fèsta de Nadal. L’interraccion amb las escòlas es tanben mesa en abans pel desvolopament de la senhaletica bilingua, que se deu far amb l’ajuda daus escolans.

A esquèrra, trobam una figura de l’occitanisme a Carcassona, sus la tièra « Une énergie nouvelle pour Carcassonne » de Tamara Rivel. Alan Roch, en 24ena posicion, representa lo Partit Occitan sus la lista. Son ambicion, puslèu que « metre tres panels per l’eleccion e desaparéisser aprèp pichon a pichon », es de menar una politica transvesala vertadièra. Metre d’occitan « dins totes los domenis », e valorizar « l’identitat occitana » de Carcassona. « Es de planher qu’a ciutat lo mond se poguèsson passejar sens saupre tot l’enjòc cultural e civizacional que i aguèt a l’Edat Mejana ». Alan Roch se vòl pas acontentar de las tematicas costumièras: en mai d’un sostenh a l’ensenhament o de l’ajuda a l’accion culturala, vòl d’occitan per l’economia tanben o per l’accion sociala de la vila.

A l’extrèma-drecha, amb sa tièra Rassemblons Carcassonne, Edgar Montagné vòl « far la promocion » de la cultura occitana, « qu’aperten a tot lo mond ». Dins son programa es escrich que vòl una « mesa en abans de las informacions en lengas occitana e estrangièras » pels toristas. Nos explica que « lo torisme es ligat a nòstra istòria e nòstre patrimòni, podèm pas èsser mai dins la cultura », e afortís voler desvolopar aprèp la senhaletica autra que toristica. Per la question de l’ensenhament dins lo servici public, Edgar Montagné considèra que los escolans devon poder seguir de corses d’occitan, « mas sens obligacion ». Enfin es de notar que lo candidat del RN lancèt sa campanha en novembre passat amb una video que volguèt jos-titolar en occitan, emai se l’ajuda d’un professor seriá estada necessària per corregir lo tèxt.

11 Juin

Municipalas en occitan: Montpelhièr

Quines engatjaments per l’occitan abans lo 2nd torn de las municipalas?


Manifestacion per l’occitan a Montpelhièr en 2015.

Tant per l’activitat culturala, escolara o associativa, lo Clapàs es un pòl important de la cultura occitana. La question es abordada per totes los candidats au 2nd torn de l’eleccion municipala (lo 28 de junh). Amb un cursus complet dins lo servici public e 4 establiments Calandreta (3 escòlas e 1 collègi), l’ofèrta escolara es fòrta. S’i ajusta un departament d’estudis a l’universitat Paul-Valéry, ont se pòdon passar licéncia, master e doctorat. E puòi a Montpelhièr se pòt escotar una ràdio associativa (Ràdio Lenga d’Òc); anar veire la companhiá de teatre la Rampe e d’artistas nombrós en musica o literatura; integrar lo cercle occitan e vistalhar lo musèu Fogau; o encara seguir una formacion professionala en lenga, que s’es mesa en plaça amb Passe Langues… tant val dire que la vida de la lenga d’òc concernís de mond.
Totes los candidats de la municipala reçaupèron un corrièr abans lo primièr torn, d’un collectiu d’associacions occitanas de la vila, que lor fasiá part de proposicion per que la cultura nòstra contunhe de se desvolopar au Clapàs. A partir de las responsas fachas e d’una entrevista amb l’adjunt actuau en carga de l’occitan, qu’es tornamai sus la tièra de la municipalitat sortenta, vos prepausam de descobrir los engatjaments daus candidats encara en pista.

Vaquí las resultas dau primièr torn (en gras los qualificats), que vegèt lo conse, Philippe Saurel, arribar en tèsta :

  • Philippe SAUREL (DVG) = 19,11%
  • Michaël DELAFOSSE (PS-PCF) = 16,66%
  • Mohed ALTRAD (DIV) = 13,30%
  • Rémi GAILLARD (DIV) = 9,58%
  • Alenka DOULAIN (LFI) = 9,25%
  • Coralie MANTION (EELV) = 7,42%
  • Clothilde OLLIER (DIV ECO-GEN) = 7,25%
  • Patrick VIGNAL (LREM) = 6,10%
  • Olaf ROKVAM (RN) = 4,78%
  • Alex LARUE (LR-UDI) = 3,83%
  • Jean-Louis ROUMEGAS (DIV ECO) = 1,61%
  • Kamy NAZARIAN (UPR) = 0,52%
  • Maurice CHAYNES (LO) = 0,41%
  • Sylvie TROUSSELIER (EXG) = 0,12%

Pel 2nd torn, Michaël Delafosse faguèt una aligança amb l’ecologista Coralie Mantion. Mai estonant, Mohed Altrad reculhiguèt sus sa tièra un representant de Rémi Gaillard en mai d’Alenka Doulain e de Clothilde Ollier, acompanhadas d’un vintenat de lors militants. Sustot lo miliardari anoncièt que pron lèu daissariá sa plaça de conse a Alenka Doulain e qu’el se gardariá la presidéncia de la metropòla (sens precisir de data per aquela succession).

 

Per çò que concernís Philippe Saurel, qu’aviá pas respondut au corrièr dau collectiu d’associacions, avèm doncas entrevistat Guy Barral, membre dau consèlh municipau e 31enc de la tièra « Montpellier la citoyenne ». Lo sénher Barral defend primièr lo bilanç dau darnier mandat: « Totas las subvencions per l’occitan foguèron sanctuarizadas. Quand las subvencions baissèran de 5% en debuta de mandat, aquò toquèt pas l’òc. Cò que volèm ara es faire la mesa en rota de çò qu’avèm installat pendent 6 ans. Mancavan d’enòrmas infraestructuras per l’occitan. Avèm bastit per 5M d’euros una Calandreta [aquela dau Chivalet NDLR], avèm sauvat lo teatre La Vista, qu’a vocacion a reçaupre d’espectacles occitans. E puòi, emai s’avèm pas la competéncia libre, ajudam las revistas. Avèm comandat a la revista « Oc » un numero especial Montpelhièr. »
Per l’installacion de novèlas classas bilinguas, d’una novèla Calandreta o la creacion d’un « pòl occitan » que desiran d’unas associacions, l’elegit precisa que la comuna los deu pas « crear mas los acompanhar ». « Pels corses dau servici public, las discutidas son complicadas amb lo rectorat. […] Volèm dubrir un segond cursus a l’escòla, mas es au consèlh d’escòla d’o votar. » Per la visibilitat de la lenga, Guy Barral vòl contunhar l’installacion de la senhaletica e afortís que las anóncias se faràn en òc dins la futura linha 5 dau tram. Enfin, nos precisèt qu’auriá pas pus l’estatut « d’adjunt » a la comuna, a sa demanda, mas que seriá totjorn en carga de la « delegacion occitana »; « aquò cambiarà pas rès » rassegura Barral.

 

Michaël Delafosse, ancian adjunt encargat de la cultura dau temps d’Hélène Mandroux, faguèt un corrièr per las associacions occitanas, que vos prepausam de descobrir en integralitat. De notar tanben que l’aligança pactada amb Euròpa Ecologia pel 2nd torn faguèt dintrar dins sa tièra – e en posicion eligibla – un occitanista, Bruno Paternot. Aquela candidatura en comun se sona ara, « Montpellier unie ».

 

Enfin, vaquí tanben la responsa que faguèt Mohed Altrad a las associacions occitanistas. Sa lista pel segond torn, qu’es un cas rare d’aligança de 4 candidaturas diferentas, se sona ara « Coeur, Ecologie, Démocratie ».

La défense de la culture et de la langue Occitane relève de la valorisation de l’identité Montpelliéraine par son histoire, son patrimoine, ses traditions populaires séculaires. Dans une vision moderne et progressiste, c’est aussi une culture et un patrimoine à partager de façon active et inventive auprès de nos concitoyens.

Ma volonté de créer un Centre de l’Histoire de Montpellier se nourrira du patrimoine Occitan et de toutes les cultures qui l’ont traversées pour redonner fierté aux Montpelliérains.

Je garantirai la mise en œuvre des projets de valorisation de la culture et de la langueOccitane.

Ce programme tiendra compte des enjeux d’éducation de l’Occitan en activité périscolaire, de visibilité sociale, de mise en valeur de son patrimoine, de son activité culturelle et promotionnelle.

Un programme d’action pluriannuel sera établi dès la première année en concertation avec les services de la Région, de l’État et les associations de promotion de la culture et de la langue Occitane. L’Office public de la langue Occitane comme le CIRDOC seront mobilisés en tant qu’opérateurs fonctionnels.

Attentif au développement de Montpellier par le tourisme, la culture Occitane sera intégrée aux propositions artistiques, patrimoniales, comme des métiers et savoir-faire culinaires.

Mon souhait d’affirmer le rôle de Montpellier en tant qu’interlocuteur culturel et artistique des pays du Bassin méditerranéen sera également une opportunité pour renforcer l’expression Occitane à Montpellier ainsi qu’auprès de nos partenaires.

Souhaitant vous avoir assuré de mon engagement et de mon intérêt pour la défense et la valorisation de la culture Occitane,

Je vous invite à faire état de ces dispositions auprès de vos membres et des populations Montpelliéraines attentives à ce sujet.

 

09 Juin

Carole Delga au sosten daus corses d’occitan

La presidenta de Region critica las refòrmas dau bachelierat e dau licèu.

Dins una passa de las mai complicadas, es un sostenh que fai de ben au morau daus ensenhaires d’occitan. La presidenta de la Region Occitania-Pirenèus-Mediterranèa, Carole Delga, escriguèt una letra per dire tornamai son estacament a la transmission d’aquela lenga e ataca la refòrma dau bachelierat. « De senhaus nombroses, nacionaus o regionaus, m’alèrtan sus una degradacion de las condicions de l’ensenhament de l’occitan » explica Delga, que maneja plan l’eufemisme. La presidenta rampèla que lo 5 de març passat, l’amassada regionala votèt un « vòt » per la « valorizacion » daus corses de lenga d’òc. Un tèxt que demanda au ministèri de l’Educacion Nacionala « los reajustaments necessaris de las refòrmas dau licèu e dau bachelierat », que son acusadas d’aver redusit « l’ofèrta d’ensenhament de las lengas regionalas ». Dins lo meteis temps, Carole Delga s’adreça aus rectorats de Tolosa e Montpelhièr, en lor demandant de signar e aplicar las convencions pel desvolopament e l’estructuracion de l’occitan. Aquelas convencions existisson dins cada acadèmia concernida per una lenga minorizada, son pactadas entre lo rector e la Region e determinan los objectius de crèis pels corses d’aquela lenga. Una convencion cadra foguèt signada entre las regions Novèla Aquitània e Occitania-Pirenèus-Mediterranèa amb l’Educacion Nacionala en 2017, mas aquel cadre demanda una declinason locala. Es mes en plaça dins l’acadèmia de Bordèu, l’es pas a Montpelhièr e Tolosa.
La presidenta de Region conta tanben dins son corrièr que la senhaletica en òc se deu espandir dins los licèus de sa collectivitat, abans de clavar per « son engatjament en favor d’aquela diversitat culturala », en òc.

Vos prepausam de legir la letra de Carole Delga, siágue aicí, siágue en dejós

08 Juin

Le nouveau bac étrangle toujours l’occitan au lycée

Où en est la lutte contre la réforme du bac, dénoncée comme une mise à mort pour l’occitan ?


Manifestation pour défendre l’enseignement de l’occitan, le 17/02/2019 à Toulouse.

Dès sa présentation en 2018, la réforme du baccalauréat est devenue la première préoccupation des défenseurs des cultures minorisées en France. Création d’un collectif au niveau national (« Pour que vivent nos langues »), manifestations, pétitions, démarches des élus, colloque au Sénat, courriers au ministère… Face au ministre de l’Éducation Nationale, têtu et soutenu, la mobilisation est forte. Et puis, le covid-19 a coupé l’élan. Les rassemblements ont été annulés et les professeurs ont dû en urgence fabriquer des cours à distance. Mais le coronavirus n’a pas arrêté la loi, toujours en place. Une loi qui a pourtant provoqué l’union générale contre elle : union des différentes langues du territoire français et union de tous les militants, malgré des querelles parfois rudes et anciennes. En Provence, ceux qui affirment que le provençal est una langue à part ont protesté tout comme les occitanistes, défenseurs de l’unité de la langue d’oc. « Le danger est grand, il a fait bouger ceux qui d’habitude ne le font guère, commente Alain Barthélémy, secrétaire de l’AELOC (association des professeurs de langue d’oc dans la région Provence-Alpes-Côte-d’Azur). Nous avons vu ici une sorte de tentative d’union sacrée. » Bien que la « tentative d’union » demeure un pari, la chose est rare. Il faut dire qu’en poussant les lycéens à ne pas prendre d’option, qui ne valent plus rien pour le bac, la réforme s’attaque aux cours où sont inscrits la plupart des élèves de langues minorisées. De plus, on laisse aux chefs-d’établissement le choix de mettre en place un enseignement de spécialité pour ces langues ; la baisse des effectifs et des dotations financières conjuguées leur donnent toutes les raisons nécessaires pour ne pas le faire.
Au mois d’avril une manifestation des enseignants d’occitan était prévue à Montpellier. Bien sûr, elle a été annulé, mais on ne sait pas quand un tel rassemblement pourra se tenir. Yan Lespoux, président de la Felco, et les autres membres de « Pour que vivent nos langues » veulent en organiser un « à la rentrée ». « Nous réfléchissons si l’on fait une manif unitaire à Paris, comme celle du mois de novembre dernier, ou si on en organise une dans chaque région, le même jour au même moment. Nous avons aussi une lettre pour Macron qui est écrité, mais nous attendons que l’actualité soit moins chargée pour l’envoyer. » En attendant, la Felco, la fédération qui réuni toutes les associations régionales des enseignants d’oc dans le service public, continue « d’interpeller le ministre, sans aucune réponse bien sûr ». « Ce qui est positif c’est que la situation est tellement grave que l’on voit une véritable mobilisation des collègues, rapporte Lespoux. Il y a l’envie de se battre. » Enseignant au collège et lycée à Périgueux, Martial Peyrouny attend lui une réponse du conseil d’État pour le recours qu’il a fait il y a deux ans déjà. « Normalement le dossier est terminé depuis juin 2019, mais nous n’avons toujours pas de décision. » Il avait déjà lancé une action similaire contre la réforme du collège quelques années auparavant. « J’ai un fils qui est en 1ère, il était au collège quand ils l’ont modifié. Aujourd’hui il se prend le covid et ne sait pas encore comment va se passer le bac de français à la fin de l’année. Il me dit qu’il est de la génération « crash-test ». »

Au lycée Bertran de Born, Martial Peyrouny est en charge de 26 élèves en 2nde, 14 en 1ère et 14 en terminale. Des chiffres qui font envie à la majorité de ses collègues. « Ici nous avons une bonne dynamique entre les associations, le département… Sur un territoire qui baisse en population, et donc en nombre d’enfants, l’occitan gagne des élèves. On ouvre des classes dans des écoles, des collèges. Mais on ne sait pas si ça va durer, parce qu’il est important d’avoir une possibilité au bac pour motiver les gens. » Cette année, Martial sait qu’il va perdre 5 élèves entre la 2nde et la 1ère, « parce qu’ils n’ont plus le droit de faire deux options : s’ils prennent l’occitan, ils ne pourront plus faire de sport en plus ». Pour ce qui est de la spécialité en occitan, le professeur constate que les élèves hésitent beaucoup à la prendre : « Ils ont tellement peur de Parcoursup et de leur affectation pour les études qu’ils veulent s’inscrire dans ce qui leur semble plus important. Alors ils m’expliquent, « vous comprenez je veux faire une « prépa », je veux faire cela… ». » Du côté de la Provence, les effets de la réforme du baccalauréat sautent aux yeux d’Alain Barthélémy, « dans l’académie de Nice, le nombre de lycéens en occitan a diminué de moitié en deux ans. Il y en avait 840 en 2017, maintenant ils sont 419 répartis dans 12 établissements. On ne connaît pas les chiffres pour Aix-Marseille, le conseil académique ne s’est pas tenu cette année ». La baisse se voit partout en Occitanie, et les craintes sont grandes pour la prochaine rentrée. « Nous étions pessimistes, nous le sommes encore plus, rapporte Yan Lespoux. Avec le covid il a été très difficile de faire la promotion de l’enseignement dans les collèges. » La colère des enseignants d’oc est partagée par ceux des autres langues : « Tout ce qui n’est pas l’anglais est concerné, rappelle le président de la Felco. Pour une fois, on n’est pas seuls. Toutes les options sont dévalorisées, placées à des horaires pas possibles. » « Le portugais disparaît, l’italien est en chemin et l’allemand est en danger », complète Peyrouny.

La promotion de l’occitan au lycée n’a pas pu s’assurer dans les collèges, mais elle se fait en ligne avec un clip enregistré par des anciens de Bertran de Born, à Périgueux.

Au nord de Montpellier, le tout premier lycée Calandreta, créé il y a quelques années, connaît des difficultés différentes. « Pour nous faire de l’occitan n’est pas un problème, nous n’avons pas de chef-d’établissement opposé, explique Amaïa Cormier, la coordinatrice pédagogique. Tous les lycéens sont inscrits en LVB au baccalauréat, la formule la plus haute possible. Mais les complications sont dans les autres matières : nous ne pouvons pas proposer beaucoup de spécialités et cela fait que des collégiens de Calandreta irons ailleurs. » Membre du collectif « Pour que vivent nos langues », Calandreta est depuis le début de la mobilisation au soutien des enseignants du public, même dans les régions où elle n’a pas de lycée – c’est de toute façon l’avenir des « calandrons » des écoles et des collèges qui est en jeu. Depuis des années on constate dans les facultés que moins de lycéens en occitan signifie moins d’étudiants et à la fin moins de candidats pour être instituteurs ou professeur.
Après une année d’application de la réforme dans les classes de 1ère, les professeurs en font un bilan plus que mauvais, au delà de la problématique occitane. Ils notent une augmentation du stress des élèves, qui se construisent à présent un parcours individualisé. « Ils sont perdus, ils ont un emploi du temps de folie, s’énerve Martial Peyrouny. Pour une matière il peut y avoir 4 professeurs différents, il n’y a plus de classes. C’est une folie. » « Avec le contrôle continu, qui s’applique maintenant dans beaucoup de matières, ils ont des examens tous le temps, détaille un enseignant provençal. D’habitude, j’organise avec eux du théâtre, des voyages… Mais nous n’avons pas pu voyager, ils ont trop d’évaluations à faire. Donc, pour justifier ton enseignement, tu ne fais plus de pédagogie. » A Périgueux, Peyrouny explique qu’il n’a jamais vu « autant de cas d’eczéma, de colite ou de mal de dos, ils se sont mis une pression incroyable ». Ce qui est sûr c’est que la réforme dévalue un diplôme, le baccalauréat, qui était déjà insuffisant pour travailler. A la tête de l’offensive, Jean-Michel Blanquer semblait inattaquable pendant ses premières années en poste. Un changement s’est noté quand a éclaté la crise sanitaire en mars, puisque le président de la République et le Premier ministre l’ont contredit plusieurs fois. Le ridicule de la répétition de ces contradictions n’a échappé à personne. Et il a ravit les professeurs. « De tout façon, au ministère, ils devront réformer la réforme, pense Peyrouny. Avec l’organisation actuelle, ils vont dans le mur. Et peut-être qu’à la rentrée, quand nous relancerons le mouvement d’opposition, le ministre aura changé. » Pour Emmanuel Isopet, président du CREO de Toulouse (association des professeurs de l’académie toulousaine), la réponse est claire : « Je ne crois pas qu’il sautera, ils l’auraient déjà fait. Et si c’était le cas, son successeur ne touchera pas la réforme. »


Manifestation du collectif « Pour que vivent nos langues » le 30/11/2019 à Paris.

Le tableau est noir pour l’occitan, néanmoins ses défenseurs gardent espoir. Surtout grâce aux conventions, une mesure qui date de la loi Fillon en 2005. Un texte qui définit les objectifs, chiffrés, du développement de l’enseignement en langue régionale. Il en faut un par académie, convenu entre le rectorat et la Région. Les politiques peuvent donc peser et réfuter la convention, si les objectifs ne leur vont pas. « C’est la seule chose sérieuse que nous avons, le seul engagement de l’État, via son recteur, auquel nous pouvons avoir un peu confiance » décrit Emmanuel Isopet. Bien qu’il complète aussitôt : « Tu fais des promesses, mais c’est comme un mariage, il peut y avoir tromperie. » En 2017, la ministre Najat Vallaud-Belkacem a signé une convention cadre avec l’Office Public de la Langue Occitane, qui doit se décliner et s’appliquer dans les 5 académies concernées par l’OPLO (Bordeaux, Limoges, Poitiers, Montpellier et Toulouse). Si du côté de Bordeaux les choses avancèrent, ce n’est pas pareil à Toulouse. « Nous attendons encore la signature officielle de la convention localement, reprend Isopet. Nous n’avons pas ouvert de nouvelle classe bilingue depuis deux ans, et l’an dernier les cours de langue d’oc ont été arrêtés dans 10 lycées. » La protection peut être fendue. Dans d’autres Régions, il n’y a aucune protection. « En Provence, les élus n’ont pas de volonté forte de protéger la langue et la Région n’a jamais trop bougé pour faire une convention » regrette Alain Barthélémy. Et puis la division n’aide pas, puisque le secrétaire de l’AELOC assure que des représentants du Collectif Provence, pour lesquels leur pays n’est pas occitan, ont voulu l’empêcher. Cependant, l’importance de la Région pour fabriquer une convention indique qu’en plus de lutter face au ministère et au rectorat, il faut aussi (d’abord?) faire pression sur les élus. Que ce soit avec les Départements, les Mairies, les Régions, « les motifs d’espoir sont au niveau local » conclu Emmanuel Isopet.

L’an dernier, députés, sénateurs, maires, conseillers de collectivités, nombre d’élus ont pris position pour les cultures minorisées. En Occitanie ce ne sont pas les plus actifs, mais le mouvement occitaniste s’est lui largement rassemblé : du Congrès au Félibrige en passant par l’IEO, personne n’a manqué. La manifestation de Toulouse en février 2019, organisée en 2 semaines, a réunie plus de 2000 personnes, avec des représentants de tous les territoires d’oc, de Nice jusqu’à Bordeaux. A l’heure du coronavirus, certains craignent, comme Martial Peyrouny, que « la peur n’enferme les gens et empêche les oppositions de s’exprimer ». L’enjeu des semaines à venir sera de retrouver l’élan e l’unité, pour sauver l’enseignement et l’avenir de la langue occitane.

Ambiance dans la manifestation du 17/02/2019 à Toulouse.

Los corses d’occitan fan lor pub sul net

Una seria de videos balha la paraula a d’ancians escolans d’occitan.

 

Es una iniciativa venguda de Peiregòrd que podrà beneficiar a l’ensenhament de l’occitan dins son ensem. La crisi sanitària empachèt gaireben totes los professors d’anar promòure lors corses dins los collègis e las escòlas. Ja que la refòrma dau licèu e las restriccions budgetàrias fondon los effectius, se crenta una dintrada catastrofica. Pasmens, gràcias a las videos realizadas per d’ancians escolans d’occitan, se podrà far un pauc de reclama en linha. Aqueles joves, qu’an uòi entre 18 e 20 ans, explican çò que lor portèt l’apprentissatge de l’occitan. Aquela lenga la pòrtan amb eles, ne son uróses emai fièrs. L’un daus joves conta cossí la lenga d’òc li facilita la vida, ara que demòra en Catalonha ; un autre explica qu’aquela classa li dubriguèt las pòrtas d’una formacion linguistica « selectiva » a l’universitat ; una joina ditz que per ela lo cors d’occitan èra una oxigenacion dau quotidian ; una autra encara parla de sa percepcion de las culturas, de la diversitat que cambièt mercés a la lenga d’òc. Una plaidejada per l’aprentissatge de l’occitan que foguèt realizada gràcias a l’ajuda de l’Ofici Public de la Lenga Occitana.

07 Juin

L’Educacion Nacionala organisa l’uniformizacion « in english »

La politica de renforçament de l’anglés en classa se fai au prejudici de las autras lengas.

Es lo « remix » d’un vièlh repic. Mas ongan, lo ritme es daus mai sostenguts – sembla de drum and bass ministeriau. L’Educacion Nacionala a dempuòi longtemps lo sòmi que los enfants francéses siagan bilingües en anglés. En 2008 ja, Xavier Darcos trompetava dins los medias aquel objectiu pels escolans « a la fin de lor escolaritat obligatòria ». Lo jornau occitan La Setmana s’èra regaudit amb ironia de la mòrt de l’article 2 de la constitucion que ditz que sol « lo francés es lenga de la Republica ». Per complir son objectiu, Darcos prepausava « d’estagis d’anglés orau intensius » pendent las vacanças. Fau ben reconéisser que Jean-Michel Blanquer se balha mai de mejans. Dins un comunicat publicat lo 2 de junh, la Federacion daus Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (Felco) balha la tièra de las mesuras presas pel mèstre de la carrièra de Grenelle dempuòi la debuta de l’an:

  • l’anglés es ara obligatòri per l’obtencion d’un diplòma dau segondari, n’aviam parlat fa gaire sus aquel blòg.
  • Un novèl ensenhament d’especialitat es creat dins la refòrma dau licèu, e nomat « anglais, monde contemporain », çò que fa doncas doas especialitats per una sola lenga.
  • l’anglés es tanben obligatòri per obtener lo CAPEFE, lo diplòma que permet d’ensenhar lo francés a l’estrangièr.

Aquel darnier punt fai sorrire Emmanuel Isopet. « Es logic non, de parlar anglés per anar ensenhar en Argentina? » ironisa lo president dau Creo Tolosa (l’associacion daus ensenhaires d’òc de l’acadèmia tolosana). Que contunha en se demandant perqué se creèt un novèl ensenhament d’especialitat en anglés, alara qu’un autre existís ja. « As comprètz en legissent lo nom de l’ensenhament, « anglais, monde contemporain », qu’es pas pensat per un estudi de la cultura anglesa e de sa literatura. Tanben perqué los fasèm cagar amb Shakespeare o Conan Doyle los joves? » Isopet denóncia una concepcion de la lenga anglesa unicament « utila » dins un monde « ultra-liberal ». « Son las idèias d’un think-tank d’una drècha rufa e que n’es membre lo director de cabinet dau ministre. Son eles qu’escota Blanquer. Lo rapòrt sul quin basa sa politica en favor de l’anglés es pas qu’una comanda facha per aver una justificacion. » Aquel rapòrt – realizat pel jornalista anglés Alex Taylor e Chantal Manes- Bonnisseau, inspectritz generala de l’Educacion Nacionala en anglés – preconisa de renforçar l’ensenhament de l’anglés (suspresa). Lo tèxt foguèt bravament criticat, « per la màger part daus lingüistas e daus especialistas de la didactica de las lengas » segon la Felco. Mas tanben aicí pel president de l’Associacion pel Desvolopament de l’Ensenhament Bi/pluringüe (ADEB), Pèire Escudé, que crenta qu’en apiejant sus una sola lenga, l’aprentissatge de las autras ne patirà: « Verser à haute dose du glyphosate dans le champ scolaire fera-t-il mieux pousser l’écosystème de langues (nationales et européennes en particulier) qui sont les éléments fondamentaux de nos identités et de notre histoire (c’est le rapport qui le dit)…et la capacité multilingue, identité de notre continent? »
Sus la basa dau rapòrt Taylor-Manes, Jean-Michel Blanquer ensaja tanben d’impulsar la creacion « d’escòlas bilinguas dins una granda lenga internacionala » dins cada departament. « Aurètz comprés quina serà la granda lenga en question » comenta la Felco, que regreta de pas veire tant de bona volontat per las classas en occitan: « En Gironda 4 sitis bilingües francés-anglés deurián dubrir a la dintrada 2020, es de dire tant coma i aguèt de dubertura de sitis francés-occitan en…10 ans. » De classas atalas n’i a pas encara fòrça, dins l’acadèmia de Tolosa es question d’una dubertura pas que dins Òlt, segon lo Creo.

Lo mite de la lenga utila
L’analisi de l’ADEB dau rapòrt ministeriau critica tanben las rasons que justifican la politica dau « tot anglés ». Aquela lenga seriá la mai utila dins lo mond tau coma vira uèi – un punt de vista gaire partejat en Alsàcia, per exemple, ont es mai frequent d’emplegar l’alemand au quotidian e dins lo mond professionau. L’ADEB sotalinha que los enfants britanics son « encara mai nuls » que los francéses per aprene e parlar d’autras lengas: « Coma lor lenga es universala, perqué n’aprene una autra? » Es la fin de la logica utilitarista. Fai pas de bilingües mas de monolingües de la lenga « utila ». Es çò que se passèt dins las regions de França pels « patois ». Pasmens, l’Educacion Nacionala, tant coma lo rapòrt Taylor-Manes, afirman sovent los beneficis dau plurilinguisme per que los mainatges desvolopen « de saupre-faire e de capacitats cognitivas particularas » que lor permeton d’obténer « de resultas positivas dins las autras disciplinas » (pagina 24 dau rapòrt).
Yan Lespoux, president de la Felco, disiá i a quauques jorns a prepaus de la refòrma dau bachelierat, que menaça dins los licèus « tot çò qu’es pas d’anglés ». E solid que lo dangièr se transfòrma lèu en « catastròfa » per las lengas minorizadas, mai fèblas. Lo comunicat de la federacion daus ensenhaires d’occitan o rampèla, « la desaparicion dau portugués, dau rus, dau turc o dau japonés […] seriá una granda pèrda, mas aquestas lengas son pas menaçadas dins lor existéncia. » Per contre, se en França degun aprend pas pus l’occitan, lo breton, lo còrse o l’alsacian, lor subrevida es directament atacada.

04 Juin

Lo novèl bac escana totjorn l’occitan au licèu

Ont n’es la lucha contra la refòrma dau bac, denonciada coma una mesa a mòrt per l’occitan?


Manifestacion contra la refòrma dau bac a Tolosa lo 17/02/2019.

Tre sa presentacion en 2018, la refòrma dau bachelierat venguèt la preocupacion primièra daus defensors de las culturas minorizadas en França. Creacion d’un collectiu au nivèu nacionau (« Pour que vivent nos langues »), manifestacions, peticions, demarchas daus elegits, collòqui au Senat, corrièrs au ministèri… Fàcia au ministre de l’Educacion Nacionala, caput e sostengut, la mobilizacion es fòrta. E puòi, lo covid-19 copèt lo vam. Los recampaments s’anullèran e los professors deguèron en urgéncia fargar de corses a distància. Mas lo coronavirus arrestèt pas la lèi, totjorn en plaça. Una lèi que faguèt pasmens l’union generala contra ela : union de las diferentas lengas dau territòri francés e union de totes los militants, maugrat de garolhas a còps rufas e ancianas. En Provença, los qu’afirman que lo Provençau es una lenga a despart protestèron coma los occitanistas, defensors de l’unitat de la lenga d’òc. « Lo dangièr es grand, faguèt bolegar los que de costuma o fan pas gaire, comenta Alan Bartomieu secretari de l’AELOC (l’associacion daus professors de lenga d’òc dins la region Provença-Aups-Còsta-d’Azur). Avèm vist aicí una mena de tentativa d’union sacrada. » Emai se la « tentativa d’union » demòra una escomesa, la causa es rara. Fau dire qu’en butant los liceans a pas prene d’opcions, que valon pas pus res pel bac, la refòrma s’ataca aus corses ont son inscriches la màger part daus escolans de lengas minorizadas. Amai es daissada aus caps d’establiments la causida de metre en plaça un ensenhament d’especialitat per aquelas lengas ; la baissa daus efectius e de las dotacions financièras conjugadas lor balhon totas las rasons necessàrias per o far pas.
Au mes d’abriu una manifestacion daus ensenhaires d’occitan èra prevista a Montpelhièr. Solid que s’anullèt, mas se sap pas quora un tau acampament se podrà téner. Yan Lespoux, lo president de la Felco, e los autres membres de « Pour que vivent nos langues » ne vòlon organizar una « a la dintrada ». « Sèm a soscar se fasèm una manif unitària a París, coma aquela de novembre passat, o se ne fasèm una dins cada region, lo meteis jorn au meteis moment. Avèm tanben una letra per Macron qu’es escricha, mas esperam que l’actualitat siague mens cargada per la mandar. » En esperant, la Felco, la federacion que recampa totas las associacions regionalas daus ensenhaires d’òc dins lo servici public, contunha « d’interpelar lo ministre, sens cap de responsa de segur ». « Cò qu’es positiu es que la situacion es tant grèva que vesèm una vertadièra mobilizacion daus collègas, rapòrta Lespoux. I a l’enveja de se batre. » Ensenhaire au collègi e licèu a Peirigús, Martial Peyrouny espèra el una responsa dau consèlh d’Estat pel recors que faguèt i a dos ans ja. « Normalament lo dorsièr es clavat dempuòi junh de 2019, mas avèm totjorn pas de decision. » Aviá ja lançat una accion similara contra la refòrma dau collègi quauquas annadas abans. « Ai un filh qu’es en 1èra, èra au collègi quand o modifiquèron. Uòi se prend lo covid e sap pas encara cossí se va passar lo bac de francés a la fin de l’an. Me ditz qu’es de la generacion « crash-test ». »

Au licèu Bertran de Bòrn, Martial Peyrouny es en carga de 26 escolans en 2nda, 14 en 1èra e 14 en terminala. De chifras que fan enveja a la majoritat de sos collègas. « Aicí avèm una bona dinamica entre las associacions, lo departament… Sus un territòri que baissa en populacion, e doncas en nombre d’enfants, l’occitan ganha d’escolans. Dubrissèm de classas dins d’escòlas, de collègis. Mas sabèm pas se va durar, perqu’es important d’aver una possibilitat au bac per motivar lo mond. » Ongan, Martial sap que va perdre 5 escolans entre la 2nda e la 1èra, « perqu’an pas pus lo drech de faire doas opcions : se prenon l’occitan, podràn pas faire d’espòrt en mai ». Per çò qu’es de l’especialitat en occitan, lo professor constata que los escolans trantalhan bravament de la prene : « An tant paur de « Parcoursup» e de lor afectacion pels estudis que vòlon s’inscriure dins çò que lor sembla pus important. Alara m’explican, « comprenètz ieu vòli faire una « prépa », ieu vòli faire aquò… ». » Dau costat de Provença, los efièches de la refòrma dau bachelierat sautan aus uòlhs d’Alan Bartomieu, « dins l’acadèmia de Niça, lo nombre de liceans en occitan demesiguèt de mitat en dos ans. N’i aviá 840 en 2017, ara son 419 repartits dins 12 establiments. Coneissèm pas las chifras per Ais-Marselha, que lo consèlh academic se tenguèt pas ongan ». La baissa se vei de’n pertot en Occitania, e las crentas son grandas per la dintrada venenta. « Eriam pessimistas, o sèm encara mai, rapòrta Yan Lespoux. Amb lo covid foguèt fòrça dificil de faire la promocion de l’ensenhament dins los collègis. » La colèra daus ensenhaires d’òc es partejada per aqueles de las autras lengas : « Tot çò qu’es pas anglés es concernit, rampèla lo president de la Felco. Per un còp sèm pas solets. Totas las opcions son desvaloradas, plaçadas a d’oraris pas possibles. » « Lo portugués desaparèis, l’italian es sul camin e l’allemand es en perilh », completa Peyrouny.

La promocion de l’occitan au licèu se poguèt pas assegurar dins los collègis, mas se far en linha amb un clip registrat per d’ancians de Bertran de Bòrn, a Peirigús.

 

Au nòrd de Montpelhièr, lo tot primièr licèu Calandreta, creat fa quauquas annadas, coneis de dificultats diferentas. « Per nautres faire d’occitan es pas un problèma, avèm pas de cap d’establiment opausat, explica Amaïa Cormier, la coordinatritz pedagogica. Totes los liceans son inscriches en LVB au bachelierat, la formula pus fòrta possibla. Mas las complicacions son dins las autras matèrias : podèm pas prepausar fòrça especialitats e aquò fa que de collegians de Calandreta anaràn endacòm mai. » Membre del collectiu « Pour que vivent nos langues », Calandreta es dempuòi la debuta de la mobilizacion au sostenh daus ensenhaires dau public, emai dins las regions ont a pas de licèu – es de tota mena l’avenidor daus calandrons de las escòlas e daus collègis qu’es en jòc. Dempuòi d’annadas se constata dins las facultats que mens de liceans en occitan significa mens d’estudiants e a la fin mens de candidats per faire regent o professor.
Aprèp una annada d’aplicacion de la refòrma dins las classas de 1èra, los professors ne fan un bilanç tràs que marrit, au delai de la problematica occitana. Nòtan una enaussada de l’estrès daus escolans, que se fargan ara un percors individualizat. « Son perduts, an un emplec dau temps de folia, s’enèrva Martial Peyrouny. Per una matèira pòt i aver 4 professors diferents, i a pas pus de classa. Es un caluquitge. » « Amb lo contraròtle de contunh, que s’aplica ara dins fòrça matèiras, an d’examens tostemps, detalha un ensenhaire provençau. De costuma organizi amb eles de teatre, de viatges… Mas avèm pas poscut viatjar, an tròp d’avaloracions de far. Doncas, per justificar ton ensenhament, fas pas pus de pedagogia. » A Peirigús, Peyrouny explica que vegèt jamai « tant de cas d’eczemà, de coliti o de mau d’esquina, se son mes una pression incresibla ». Çò segur es que la refòrma desvalora un diplòma, lo bachelierat, qu’èra ja insufisent per trabalhar. A la tèsta de l’ofensiva, Jean-Michel Blanquer semblava inatacable pendent sas primièras annadas en pòste. Un cambiament se notèt quora espetèt la crisi sanitària en març, puòique lo president de la Republica e lo Primièr ministre lo contradiguèron mantun còps. Lo ridicul de la repeticion d’aquelas contradiccions escapèt a degun. E faguèt un brave plaser als professors. « De tota mena au ministèri deuràn reformar la refòrma, pensa Peyrouny. Amb l’organizacion actuala, van dins la paret. E benlèu qu’a la dintrada, quand relançarem lo moviment d’oposicion, lo ministre aurà cambiat. » Per Emmanuel Isopet, president dau CREO de Tolosa (associacion dau professors de l’acadèmia tolosana), la responsa es clara : « crèsi pas que sautarà, l’aurián ja fach. E s’èra lo cas, son successor tocarà pas a la refòrma ».


Manifestacion a Paris lo 30/11/2019 dau collectiu « Pour que vivent nos langues ».

Lo tablèu es negre per l’occitan, pasmens sos defensors gardan espèr. Mai que mai gràcia a las convencions, una mesura que data de la lei Fillon en 2005. Un tèxt que definís los objectius, chifrats, de desvolopament de l’ensenhament en lenga regionala. Ne cal un per acadèmia, pactat entre lo rectorat e la Region. Los politics pòdon doncas pesar e refutar la convencion se los objectius lor van pas. « Es la sola causa seriosa qu’avèm, lo sol engajament de l’Estat, via son rector, qu’i podèm aver un pauc fisança » descriu Emmanuel Isopet. Emai se completa sulpic : « fas de promessas, mas es coma un maridatge, pòt i aver engana ». En 2017, la ministra Najat Vallaud-Belkacem signèt una convencion cadra amb l’Ofici Public de la Lenga Occitana, que se deu declinar e aplicar dins las 5 acadèmias concernidas per l’OPLO (Bordèu, Lemòtges, Peitius, Montpelhièr e Tolosa). Se dau costat de Bordèu las causas avancèron, es pas parièr a Tolosa. « Esperam encara la signatura oficiala de la convencion localament, reprend Isopet. Avèm pas dubert de novèla classa bilingua dempuòi dos ans, e l’an passat arrestèron los corses de lenga d’òc dins 10 licèus. » La proteccion pòt èsser fendasclada. Dins d’autras Regions i a ges de proteccions. « En Provença, los elegits an pas una volontat fòrta de protegir la lenga, e la region a jamai tròp bolegat per fargar una convencion » se planh Alan Bartomieu. Amai, la division ajuda pas, puòique lo secretari de l’AELOC afortís que de representents dau Coulectiéu Prouvènço, per quau lor país es pas occitan, o volián empachar. Çaquelà, l’importància de la Region per fargar una convencion mòstra qu’en mai de luchar cap au ministèri e au rectorat, cal tanben (primièr?) faire pression suls elegits. Que siague amb los Departaments, las Comunas, las Regions, « los motius d’espèr son au niveu locau » conclutz Emmanuel Isopet.

L’an passat, deputats, senators, conses, conselhièrs de collectivitats, nombre d’elegits prenguèron posicion per las culturas minorizadas. En Occitania son pas los mai actius, mas lo moviment occitanista el se recampèt largament: dau Congrès au Felibritge en passant per l’IEO, degun manquèt pas. La manifestacion de Tolosa en febrièr 2019, organizada en 2 setmanas acampèt mai de 2000 personas, amb de representents de totes los territòris d’òc, de Niça fins a Bordèu. A l’ora dau coronavirus, d’unes crentan, coma Martial Peyrouny, que « la paur embarre lo mond e empache las oposicions de s’exprimir ». L’enjòc de las setmanas que venon serà de retrobar lo vam e l’unitat, per sauvar l’ensenhament e l’avenidor de la lenga occitana.

Ambient dins la manifestacion a Tolosa, lo 17/02/2019

03 Juin

Las annadas 70 foguèron un temps fòrt de la lucha occitanista. Mas tot nasquèt en mai de 1968.

 

Fa quauquas setmanas Viure al País vos prepausava una emission consacrada a la nòva cançon occitana, moviment cultural emblematic de las annadas 70, e cabussaviam amassa dins una decenia ont la lucha occitanista èra mai populara que jamai. Uòi vos prepausam de tornar veire un emission que torna sus l’eveniment fondator que rendèt possiblas totas las avançadas que seguiguèron: mai de 68. Pels 50 ans d’aquel mes que revolucionèt França tota, emai Occitania, aviam registrat en 2018 una emission especiala. En compania dau cantaire Mans de Breish remontam lo temps e visionam d’archius. Mancatz pas lo reportatge amb los testimoniatges de l’autor e comedian Claudi Alranq ; de l’escrivan Rotland Pecout ; de la professora e escrivan Miquela Stenta ; dau menaire viticòl, Joan Huillet.

02 Juin

Ox’Ivent e la musica en òc fàcia au covid

Aprèp lo comèrci amb Macarel, lo teatre amb La Rampe, contunham de rescontrar las victimas de la crisi sanitària. Aqueste còp avèm contactat Joan-Francés Bonnier, fondator e administrator de Ox’ivent, una estructura de produccion e de gestion administrativa per de grops de musica. Una estructura qu’es tanben a còps un organizator d’eveniments culturaus; e que se balha per tòca de sociabilizar e promòure l’occitan. Brèu, un collectiu que coneis cada costat de l’accion musicala. E qu’es en dificultat coma totes los actors de l’espectacle viu. Jeff Bonnier nos indica dins l’entrevista que son a l’espèra de la decision dau govèrn d’aplicar o non una « annada blanca », es de dire un renovelament de totes los estatuts d’intermitents de l’espectacle en 2021. Per eles, es una question de vida o de mòrt.

RSS