01 Juil

Marçau Peyrouny : un Croquant contra lo mesprètz.

Diluns, Marçau Peyrouny e d’autras membres del collectiu « Los mespresats » mandèron donc en recomandat un recors contra lo decret d’aplicacion de la reforma del collègi. Vòlan ni mai ni mens que l’annulacion d’aquesta reforma. La conselh d’estat a un an per dire quicòm. « Dàvid » Peyrouny l’occitan contra « Goliath » lo francimand. Las explicas.

Lo dret

Lo conselh constitucional se maina qu’una lèi siaguèsse pas contraria a la constitucion; lo conselh d’estat qu’una lèi anesse pas contra una autra lèi, entr’autres. Aquí es pas una lèi mas un decret d’aplicacion que seriá benlèu contrari a una autra lèi :

Loi du 23 avril 2005, qui prévoit dans son article 20 une modification du Code de l’Éducation : « Le premier alinéa de l’article L. 312-10 du code de l’éducation est ainsi rédigé : “Un enseignement de langues et cultures régionales peut être dispensé tout au long de la scolarité selon des modalités définies par voie de convention entre l’État et les collectivités territoriales où ces langues sont en usage. »

Lo govèrn volguèt anar viste e benlèu que s’es enganat. L’afar passèt sonque pel conselh superior de l’educacion qu’a pas qu’un ròtle consultatiu. Un sol sendicat votèt per : l’UNSA. La FCPE qu’èra tanben per, retirèt son vòte en causa del rambalh que faguèt demest sonses aderents. Mas lo problèma ven pas d’aquí. Aqueste decret va a l’encontra de las convencions signadas entre las collectivitats localas (despartaments, regions) e l’article L312-10 del còdi de l’educacion que dís :

« Les langues et cultures régionales appartenant au patrimoine de la France, leur enseignement est favorisé prioritairement dans les régions où elles sont en usage. Cet enseignement peut être dispensé tout au long de la scolarité selon des modalités définies par voie de convention entre l’Etat et les collectivités territoriales où ces langues sont en usage. »

Marçau a donc decidit de reagir amb aquesta accion al prèp del conselh d’estat. Un recors qu’es pas suspensiu mas envisaja de ne far un benlèu dins los jorns a venir que podriá suspendre la reforma.

 

« Voliái pas politizar aquesta accion vist que lo monde se malfisan dels partits. Soi tanben sendicat al SNES mas aquí soi un petit croquant que demanda quicòm ! Es lo terrador que vòl quicòm coma dins Tarn e Avairon. Una identitat e donc una lenga » ! Mai d’un centenat de personas an signat un mandat de sosten e integrat lo collectiu, mas lo Marçau s’estona que lo monde reagièsson pas mai : « Aquí, la continuitat de l’ensenhament es pas mai assegurada. L’ensenhament de la lenga occitana es dins las mans del principal de l’escòla que decidís o pas de metre aquest’ensenhament dins son establiment dins l’encastre dels EPI (ensenhaments pratiques intèrdisciplinaris ). Son a destrusir la lèi Dexionne. ». E se i a pas mai d’ensenhament, i aurà pas mai de pòstes evidentament. Alèra que dempuèi la convencion signada entre lo rectorat e la region d’Aquitània se faguèt mai de dubèrturas sus las 5 darrèiras annadas que sus las 30…Una convencion que preveis tanben 5 dubèrturas de sitis bilingües en 5 ans alèra que n’i agèt pas que 3.

Mespresats

Mesprètz : aqueste sentit sembla plan partajat d’aquesta passa. Se lo « Collectiu dels mespresats » se sona aital duèi, per menar aquel recors, s’es montat entre los dos torns de las eleccions despartamentalas. Se disiá « Collectiu Occitan Peirigòrd » ambe 46 associacions dedins. Son elses qu’organizèron la manifestacion del 6 de junh passat. « Lo Mespres ? Es 1000 ans de còps de pè al cuol. Las lengas regionalas son quitament pas marcadas dins la reforma e sabián quitament pas que l’ensenhament de las lengas regionalas començava tre la 6ena ! » , se planh lo Marçau. « Mèma causa per la lei Peillon, e de dabans i agèt de frasas de François Fillon tarriblas sus las nòstras lengas. Quand entendi tanben çò que diguèt l’autre jorn l’academician Jean Dormessson que cal sauvar lo grec e lo latin mas que n’es pas la pena per las lengas regionalas, qu’una vergonha !  Vòli lor far pagar aqueste mespres amb aquel recors. »

Podètz seguir lo collectiu « Contre la mort de l’occitan au collège » sus Facebook, autre siti facebook « mespresats » de Dàvis Grosclaude e tota l’actualitat escolari e occitana sul siti de la FELCO.

Lo Benaset