08 Mai

Hollande messatgièr de las lengas minorizadas?

L’ancian president, en visita a l’ostau d’Occitania de Tolosa, foguèt interpelat pels occitanistas a prepaus de la lèi Molac


De collegians escotan F. Hollande dins la cort de l’Ostau d’Occitania

Es una idèia lançada a la tota fin de las discutidas, mas es benlèu la causa pus importanta que se diguèt. Aprèp una gròssa orada de questions e responsas, alara que li èra estat explicat que l’Unesco classifica las lengas regionalas en grand dangièr, François Hollande se remembrèt que se tròba a la cima de l’organisme una de sas ancianas ministras e lancèt: « Audrey Azoulay, coma directritz generala de l’Unesco, podriá intervenir dins lo debat [au Conselh constitucionau NDLR]« . L’idèia agradèt e solid que lo collectiu « Pour que vivent nos langues » ensajarà de contactar la dòna Azoulay. Una audicion d’aquela qualitat marcariá pas mau per defendre la lèi Molac dabans los savis. Rampelam que lo Conselh constitucionau a pas ges d’obligacion a consultar de tèxtes que li son mandats (que se dison « las portas estrechas ») nimai a procedir a l’audicion de personas que vendrián defendre la lèi. Pasmens, es complicat de refusar una audicion a quauqu’un titulari d’una fonccion fòrta.

Pels militants occitanistas, la venguda de François Hollande a l’ostal d’Occitania s’inscriviá abans tot dins la lucha que se mena per sauvar la lei de promocion de las lengas regionalas. Emai se, coma previst, se parlèt tanben de decentralizacion e de la nocion de convivéncia, es la tematica dau Conselh constitucionau que tornèt lo mai sovent. « Sabiái ont metiái los pès » s’amusèt l’ancian president de la Republica, gaire suspres. La primièra question foguèt simpla: coma es membre de drech dau Conselh, emai se causiguèt de pas n’aprofechar, li seriá possible d’intervenir au prèp dau president de l’institucion (que foguèt nomat pel quite Hollande) per que d’audicions siegan realizadas? I calguèt tornar quauques còps, mas l’interpelat afortiguèt que fariá passar la demanda. « S’ai ben comprés me demandatz d’èsser lo factor » s’estonèt amai François Hollande quand se li donèt un autre messatge per la presidenta de region Carole Delga – l’umor demòra la retorica prefirida dau socialista. « Dins lo cas qu’una o mantuna disposicions de la lèi siegan censuradas, caldrà revisar la Constitucion per aver una dubertura per las lengas regionalas, çò que foguèt longtemps ma posicion sus la question, afirmèt tanben l’ancianpresident. Lo Conselh constitucionau aplica, interpreta la constitucion tau coma es escricha uòi. […] Crèsi que cau aver totjorn fisança dins las institucions. »

Una refòrma constitucionala demanda de temps e a pas d’assegurança de capitar, puòi qu’es obligatòri d’obténer los 3/5ens daus vòtes dau Parlament (Amassada mai Senat). La darnièra, en 2008, passèt pas que per doas votzes. Es una via mai que complicada, longassa, que foguèt evocada mas pas concretisada dau temps ont lo president de la Republica se sonava… François Hollande. Brèu una via que conven gaire a l’urgéncia de la situacion per las lengas minorizadas, çò qu’expliquèt lo president dau Congrès permanent per la lenga Occitana, Gilabèrt Mercadier en s’adreiçant a l’ex cap d’Estat: « Avètz pas encara mesurat la situacion catastrofica de la lenga e de la cultura occitana. […] Es en França que la desaparicion de las lengas regionalas s’accelèra lo mai en Euròpa. Alara nos venguètz pas dire que l’Educacion Nacionala fa fòrça, jol vòstre mandat o ara. » Enfin, per çò que concernís lo contengut de la Constitucion, foguèt rampelat a François Hollande que l’inscripcion de las lengas regionalas coma « patrimòni de França » cambièt pas res a lor situacion. « Es doncas una lectura ideologica e pas juridica qu’es facha, a l’ora d’ara França degalha son patrimòni », clavèt Mercadier.

05 Mai

Padena es partit

Escrivan e umorista, Robèrt Martí èra una vertadièra figura populara occitana

Son pas tant nombrosa las figuras de l’occitanisme qu’an una popularitat bèla en defòra dau mitan militant. Sens la cercar, Robèrt Martí, que defuntèt aqueste 5 de mai au matin, obtenguèt aquela popularitat. « Cò qu’es curiós, es la notorietat », fisava l’autor a la Despacha en 2011. Amb son personatge de Padena aviá capitat de parlar au mond de son país e sustot de los faire totes espetar de rire, defensors de la lenga d’òc o non. Son originalitat, per rapòrt a d’autras personalitats occitanas que venon de celebritats (Joan de Nadau, Claudi Marti, los Massilia…), es dins son activitat : Robèrt Martí èra pas cantaire nimai musician, èra un escrivan, poèta e romancièr, e un umorista. Es aquela fonccion, la berreta de Padena sul cap, que li balhèt sa popularitat. Sos espectacles acampavan milierats de personas a còps, que dempuòi ara 40 ans se congostavan de sas istòrias en « patoés », publicadas en cassetas, disques e dvd.

Au civil, quand quitava los vestits de l’empont e la pluma, èra un professor de lengas (occitan, francès e espanhòu) e un militant. Dins las annadas 80, Robèrt Martí prenguèt la presidéncia de l’Institut d’Estudis Occitans, en 1986 foguèt cap de tièra per las eleccions regionalas e dins las annadas 2000, amb sa femna Josiana Daunis, farguèron l’ostau Bodon, un musèu de tria per valorisar l’òbra dau mèstre de Crespin. Militant e caput, Josiana conta dins un reportatge vièlh de Viure al País que son òme li diguèt : « se ganham au lotò, fariái una fondacion per la cultura occitana e tot l’argent aniriá aquí ».

Coma escrivan, prenguèt sovent per cadre de sos romans la val de Viaur, la val ont banhèt dins la lenga occitana pendent l’enfància : es lo càs de « L’ombra doça de la nuèch », escrich en 1976, coma dau « Balestrièr de Miramont », acabat en 2006. Grand contaire de colhonadas, Robèrt Martí èra tanben un òme saberut qu’aviá publicat en francés una antologia dau roman populari (per la quina foguèt convidat a l’emission Apostrophes) e un libre d’estudi sus la figura de Mariana, l’emblèma de la Republica que foguèt inventada pel primièr còp a Puèglaurenç dins Tarn. Pròche de mantun cantaires e musicians coma Claudi Sicre, que l’acompanhèt sus l’empont, o Eric Fraj, pel quin escriguèt de cançons, Robèrt Martí aviá tanben fach d’adaptacions de Brassens o de classics de jazz que canta son amic Bernard Cauhapé sus un disque formidable, « Trio Savignoni e lo Papet ».

A sa familha e sa femna, Josiana Daunis, la còla de Viure al País presenta sas condolenças.

04 Mai

Viure al País vous dit tout sur le Roquefort

Le Roquefort AOP, le fromage emblématique de l’Aveyron.

Roquefort
@Viure al País – France 3 Occitanie

Dimanche prochain Viure al País est à Roquefort-sur-Soulzon, au sud-est de Rodez. Marius Blénet vous dira tout sur la fabrication du fromage Roquefort, depuis la production du lait jusqu’à son affinage dans les caves.

Una emission especiala au fromatge occitan lo pus famós, lo ròcafòrt :

Un autre extrait est disponible sur la page de notre émission : ICI

C’est dimanche 9 mai à 10h45 sur France 3 Occitanie.

France 3 Occitanie
► Sur la TNT : chaîne 3
► Réception via l’ADSL d’Orange, SFR, Free, Bouygues Télécom, Numéricable et Darty Votre installation vous permet de recevoir les 24 antennes régionales de France 3, en simultané, au choix selon vos envies. Voici les canaux, qui différent en fonction de votre opérateur : Orange SD 317 et 314 / SFR HD 444 et 447 / Free HD 315 et 318 / Bouygues Télécom Bbox 483 et 486 / Numéricable LaBox 444 et 447 / Darty Box 305 et 310
► Pour Réception via les satellites : CANALSAT Midi-Pyrénées 366 et 363 / TNT SAT 317 et 314 / FRANSAT 323 et 312

 

@Vicenta