19 Mar

Una escòla de la frustracion

La jòia daus Francéses per una victoria qu'evita una crisi

La jòia daus Francéses per una victoria qu’evita una crisi

França acaba lo torneg de las sieis nacions sens aver demostrat de vertadiers progrèsses. Mas s’asseguret per ara de contunhar la reconstruccion post-mondial 2015 en patz.

 

De’n primièr un mot dau bilanç comptable dau XV de França dins aquela edicion 2017: 3 victòrias per 2 desfachas. Lo compte es positiu, çò qu’èra arribat pas qu’un còp dins las cinc annadas passadas. Es doncas notable, e evidentament pas sufisent. Per agachar los rescontres de la còla menada per Guy Novès e demorar « zen », suau, caldriá aver obtengut una mestrèsa de yoga e arribar al estadi ultim del contraròtle de l’esperit. Lo public a envèja de l’aimar aquesta còla: se sentís la volontat de practicar un rubí ofensiu, se vèi un nombre important de traucadas. Mas los ensages son rares e las victòrias tanben.
Sortissèm tot just d’un final urós contra Galas – e istoric tant per sa durada que per son ridicul – mas lo rescontre confirmèt l’infeficacitat cronica de l’equipa en blu. Es probable son pus gròs desfaus. A còps es una tecnica individuala pietadosa qu’arresta l’accion, d’autres còps son de maridas causidas d’orientacion daus jogaires. Aquò costèt una victòria qu’auriá fach de bruch en Inglaterra (coma faguèt mancar un triomfe contra los All Blacks en novembre) e rendèt la vida rufa aus Francéses contra Escòssa. Au catalòg daus laguis de reglar i a tanben lor capacitat d’adaptacion. Es ben de voler jogar de contunh, mas quand las atacas a la man foguèran contradas fàcia a Escòssa o Irlanda, Serin e Lopez a la mesclanha e la dubertura saupèran pas cambiar de musica. Los interessats reconeguèron lo problema e lo primièr ensag contra Galas, un pichon còp de pè per dessus, mòstra un progrès.
Emai amb totas las resèrvas que s’impausan, se podèm regaudir dau bilanç leugierament positiu ongan. Perqué n’avèm manjat de rescontres penibles, desagradius dempuèi dètz ans. Au mens amb Guy Novès avèm lo fresiment de l’espèr e de temps en quora lo plaser dabans l’espectacle prepausat. Notarèm tanben las revelacions o confirmacions de quauques jogaires: Gourdon en tresèna-linha, Serin (maugrat tot) e Dupont a la mesclanha, Baille en pilar… La virada que s’anóncia en Africa dau Sud, contra de Boks bravament malauts en 2016, serà una bona escasença d’agantar de resultas prestigiosas per (enfin) tèner una performància de referéncia.
Per las autras còlas, lo fach pus notable es que lo nivel de cadun s’enaussèt e que, levat Itàlia, son plan prochas las unas de las autras. Irlanda e Galas patiguèran d’un metèis desfaus d’inconstància. Intratablas a domicili, baissèran d’intensitat a l’exterior. Los diables roges de la principautat realisèran una partida increibla e crudèla contra Inglaterra, abans de desaparéisser en Escòssa. Los òmes daus Highlands eles semblan encara un ton en dejós, mas dangieroses per totes. Sol los Ingléses capitèran de mantèner lor nivèl de performancia, mas semblavan mai en avança l’an passat. Cò segur es que la tria serà complicada per determinar cau jogarà amb los Lions Britanics e Irlandéses aqueste estieu en Nòva-Zelanda.
Sembla tanben evident que los Brittish auràn pas regressat dins un an. Alara per tèner la promessa facha pel seleccionaire aqueste dissabte, « cau encara comptar amb nautres », faudriá enfin concretisar los espèrs peniblament entretenguts dempuèi dos ans.

Marius Blénet