Aquí l’istòria dels protestants de Cairàs, darrièra comunautat a parlar occitan en Alemanha
Las originas
1685: lo rey Louis XIV revòca l’edit de Nantes que assegurava la libertat de culta als protestants. Mai de 100 000 « huguenots » quitan alara Franca. 400 d’entr’eles son originaris dels Aups. La majoritat passa per Suissa que pòt pas aculhir un nombre tant important de refugiats.
En 1699; lo duc de Wurttenberg acòrda als valdeses italians e als calvinistas de França los privilègis los mai grands. Olanda li fornís 100 000 escuts per subvenir als fraisses de l’establiment dels immigrants e Angleterra alòga 140 livres Sterling per l’entreten de lors pastors e regents.
En 1699, 142 personas arriban en Wurrtemberg e crean la comunautat de Lucerne a costat del vilatge de Wurmberg. 82 son originaris de la val de Cairàs, 18 de Guilhestra e de Vars, 27 d’Ambrun. Los autres son de valdès italians. En 1701, son rejónhets per 60 valdès de Pragelato, en Italia.
La reculada e la desaparicion de la lenga d’ó
L’arribada dels immigrants foguet dificila ambe mantuns problèmas respiratòris en causa del climat a influència atlantica. Los Cairàssins s’arrancan pasmens az-aquela terra novèla e bastisson lo temple en 1704 e l’ostal del pastor en 1727. Los primièrs maridatges mixtes ambe los luterians alemands aparèissan al sègle 18. Aquò provòca de disputas sus lo biais de batejar los mainatges ! Una primièra reculada de la practica de la lenga d’òc es constada ambe l’arribada de pastors de Suissa que fan l’ofici en francès e comprenan pas lo parlar cairàssin. En 1808, la comunautat de Lucerna a pas pus d’autonomia politica e es restacada a la comuna de Wurmberg. En 1823, las gleisas aupencas son restacadas a la gleisa luteriana. En 1840, un decret obliga l’usatge de la lenga alemanda a l’escòla, l’administration e quitament l’ofici.
Dins l’entre dus guerras, qualquas personas annadas son encara capablas de s’exprimir en lenga d’òc. Lo darrièr locutor morís en 1952. Se sonava Johannes Peter Gille.
E ara ?
La comunautat de Lucerne a daissat pauc de traças de son passatge. Lo temple es estat destruit per un tir d’artilleria en 1945. Ara se pòt veire un monument erigit en códol del Guil ( la rivièra de Cairàs) ont se pòt legir los noms de familhas cairàssinas. Dins lo campestre entre Pforzheim e Stuttgart demòran los noms de localitats d’origina romana: Perouse, Pinache, Corres, Serres.
Es dins la localitat de Serres, proche de Wurmberg que se tròba la « placa del patoua ». Lo 8 de julh 2014, un gemèlatge entre Wurmberg e las comunas de la val de Cairàs foguet realisat. Aquò se faguet en presència de Joël Giraud, deputat dels Aups Nauts, de Christopher Davis, cònsul general dels Estats-Units, dels conses de la val de Cairàs et del conselhièr general Jean-Louis Poncet.
gemèlatge entre Wurmberg e las comunas de la val de Cairàs
Costat alemand, la comuna de Wurmberg era representada per son conse Jörg-Michael Tefly, son pastor e un quarantenat de ciutadans. Dempuei, de corses d’alemand son estats mès en plaça en Cairàs per refortir los escambis: de notar que maugrat las persecutions, mantunas familhas de Cairàs son demoradas estacadas a la lor religion en secrèt e actualament, los protestants representan encara 60 a 80% de la populacion de la val.
Aymeric Jonard
