17 Mar

Lo « Shuadit » o judeo-provençal

En 1394, los josieus de França son percaçats del reiaume. D’unes d’entr’eles se van refugiar dins las comunautats d’Avinhon, de Carpentras, de Cavalhon e de l’Illa de Sòrga que son alara dependents del papa.

Sinagòga d'Avinhon Fòto : Eric Dumahu

Sinagòga d’Avinhon Fòto : Eric Dumahu

Los josièus enduran alara de condicions umiliantas : obligacion de portar un capèl de color jauna, de demorar dins un guetò (sonat tanben carreira) barrat cada ser, de pagar de taxas particularas, d’assistir a de sermons qu’apelan a la conversion…

Al despièch d’aquestas condicions dificilas, un judaïsme original se desvelòpa en Comtat. Lor rite religiós es diferent de la tradicion ashkenaze d’Euròpa centrala tant coma d’aquela dels Sefarads mediterranèus.

Al sègle catòrze, lo barri josieu d’Avinhon cobra pas mai d’un ectar e abriga pasmens 1000 personas. Pendent lo periòde ont los papas demòran en Avinhon, lo comèrci josieu es prospèr.

La lenga comuna dels josièus del papa es alara sonat « lo Shuadit ». L’origina d’aquel parlar es discutida : d’unes pensan que vèn d’una alteracion del latin parlat per la comunautat josièva, d’autres que s’agís d’una forma anteriora de judeo-latin. Coma lo yiddish es de judeo-alemand, lo shuadit es un mescladís de lexic ebraïc ambe de francés e de provençal.

Existís una version parlada e una version literària, escricha en alfabet ebrèu, coma per lo judeo-espanhòl.

Los oficis religioses semblan frequentats perque dins la pèça de teatre comtadina « Harcanot e Barcanot », un dels sicuts d’interès de las femnas es de saupre qual a mancat l’ofici : s’un tan a pas manca ni minha ni arvit ( se un tal a pas mancat la pregària de min’ha o ben aquela d’arvit). Min’ha es la pregària de l’aprèp-miegjòrn, Arvit aquela del ser.

Fòto : Eric Dumahu

Fòto : Eric Dumahu

Las primièras traças escrichas d’aquela lenga datan al mens del sègle onze. Son declin comença ambe l’Inquisicion mai es la Revolucion Francèsa que va vertadièrament sonar los classes de la lenga : ambe l’emancipacion dels josieus, las comunautats de Comtat se dispersan e abandonan la lenga de las carrièras. Lo darrièr locutor coneissut es Armand Lunel, defuntat en 1977 que teniá la lenga de son grand-paire. Son òbra presenta la vida dels josieus de Provença.

En 2008, Frédéric Vouland a escrich una seria de poèmas en judeò-provençal. Per aqueles que son interessats per lo sicut, om pòt citar los travalhs remirables de Maria- Clara Viguier, cercaïra al CNRS : « le judeo-occitan existe : essai sur la lenga juzieva. » (dins Juifs et source juive en Occitanie Editions Vent Terral, 1988).

Pòrta sinagòga d'Avinhon Fòto : Eric Dumahu

Pòrta sinagòga d’Avinhon Fòto : Eric Dumahu

Per acabar un tèxt en shuadit revirat en lengadocian central :

 Pessita foou chacun mounte la garde</p#>

Car de trop pres tout isso nous regarde</p#>

Barbinan que moun fi Choanon sin anesse</p#>

Ah ! trahalaricou ben que l’air me l’empourtesse</p#>

Mounta la garde, Diou lou garde de maou</p#>

Moun mari Salamoun sor pas de moun oustaou</p#>

 </p#>

Segurament cal qu’aquèsta nuèit cadun montesse la garda</p#>

Perque de trop prèp tot acò nos agacha</p#>

Barbinan que mon filh Joanon s’en anesse</p#>

Ah ! tremolariai que l’air me l’emportesse</p#>

Montar la garda, Dieu lo garda de mal</p#>

Mon òme Salomon sortis pas de l’ostal.</p#>

Aymeric Jonard</p#>