22 Jan

Nòva lei d’Aran

Ièr en debuta d’aprèp dinnar lo Parlament de Catalonha votèt un regime novèl per la Val d’Aran. Un estatut especial, al dintre de Catalonha que reconeis aqueste territòri coma « realidad nacional occitana » e la possibilitat de poder decidir de son avenidor. Al moment ont Catalonha es engajada dins un procediment d’independéncia,s’ agissiá de mostrar l’exemple e la via, per Madrid.

La lei novèla

La lei conten mai d’una part, votadas a despart. En gròs, totes los partits an dit de òc ambe 121 vòtes per (quitament lo Partit Polular) fòrra de Ciudadanos que s’es abstengut (9). Lo tèxt reconeis donc un estatut particular ambe de dreches istoriques e una identitat pròpria, culturala (sa bandièra ambe la crotz occitana e son imne Montanhes Araneses autrament dit lo Se Canta), istorica, geografica e lingüistica… Aqueste petit territòri (mai de 7700 estajants) es trocejat en 6 partidas, jos l’autoritat del seu govèrn -lo Conselh Generau- e la lenga aranesa (occitan gascon) totjorn oficiala sus aqueste país e dins Catalonha tota. Son usatge es preferencial dins las administracions publicas. Tre la debuta, aqueste text parla quitament de l’existéncia d’Occitània, que la Vath d’Aran n’es una part.

La votacion. E podètz tanben ne legir lo tèxt.

Reaccions

Lo sendic Carlos Barrera èra satisfach e zo diguèt al Jornalet : « Es un jorn fòrça urós pel pòble aranés…Los gropes parlamentaris catalans an plan interiorizat l’exercici del dret de decidir. »

Alex Moga, conser de Vielha e deputat CiU de la Val d’Aran a trabalhat sus la lèi. Se dis content el tanben del tèxt, totjorn al Jornalet :  « satisfa la maja part dels desirs e revendicacions d’Aran ». Fa remarcar que la lei novèla protegís las institucions aranesas qu’èran menaçadas per una  lei de l’estat espanhòl.

Sara Vilà (ICV-los Verds) votèt la lei coma son grop mas regreta qu’anèsse pas mai luènh.

La lei anciana

En 1990, Aran tornèt trobar son autonomia  e afirmèt que l’aranés èra sa lenga. La lei anciana es de julhet de 1990. En 2009, Francés Paco Boya, socialista èra sendic d’Aran. Prepausèt alèra una primièira lei qu’èra un es escapol. Mas de cambiaments politics e de majoritat en Catalonha tampèron un pauc l’elaboracion d’aquesta lèi. En 2011, Aran cambièt de Sendic e Carlos Barrera (CIU) tornèt als afars. Aquò’s son partit e l’Alex Moga qu’acabèron lo trabalh aprèp 6 annadas de discutidas e de trabalh.

Generalitat e Conselh Generau d’Aran an ara 3 ans per s’entendre sul finançament del Val d’Aran, e los Araneses 6 meses per se prononciar dins una consulta popularia. A mens qu’aquel biais siaguèsse el tanben defendut per l’Estat espanhòl coma zo faguèt recentament per Catalonha.

Benaset Roux