23 Jan

L’Albèrta s’en es anada tanben

L’Albèrta Forestier nos ven de quitar, alèra qu’èra un pauc luènh dels 80 ans. Aquesta contaira, cantaira, paisana carcinòla aviá de gèni per far virar la lenga que parlava tot naturalament. L’aviam encontrada mai d’un còp, lo primièr per un retrach de Zavier Vidal a la fin de las annadas 90. Es el Zavièr que l’acompanhèt pendent mai de 20 ans.

« Per ieu es un pauc Cesaria Evora sus l’empont, nos dís lo Zavièr. Quicòm de Marcèla Delpastre… » Dins sa bòria, al dessus de Fijac, viviá un pauc a la mòda anciana, mas totjorn curiosa de las causas. Legissiá bravament, escotava plan de musica : Peiraguda per començar, puèi la Rosina… Li agradava de contar çò que vesiá, d’inventar un pauc. E de cantar.

« Quand montèrem lo talhièr de cant, venguèt sul pic e li agradèt. Ai trobat qu’aviá una votz plan especiala, amb un costa un pauc de mascle e un biais de far ambe lo nas…Aqueste monde de la tèrra an quicòm en mai. Cantava pas jamai del mème biais, cambiava tostemps quicòm, fasiá de variacions, pas d’improvisacion. Al debut, son repertòri èra pas plan bèl, mas zo se faguèt. » E lo Zavièr la menèt de pertot. En Auvèrnha, Provença e quitament a Usèsta ont lo rescontre ambe Lubat foguèt fòrt. « Me soveni quand faguèrem l’Estivada, fa mai de 10 ans. Aprèp lo concèrt, lo monde l’esperèron, los jornalistas…Li diguèron : « Ara Albèrta sètz una artista. Sètz de pertot ». Prenguèt son temps per respondre coma d’abituda ambe coquinariá : Una artista…Non, soi paisana! » 

imageL’Asssociacion per las Musicas de Tradicion Populara de Carcin li a dedicat un libròt e un CD. « Per far omenatge ambe simplicitat e afeccion ». I a de cançons talas coma lo Pont de Mirabèl, l’Amolaire, Filhas de Vilanòva, la Calha…E de contes : la Cigala, lo Miralh, Vesinatge…

Lo Règis Tardieu li faguèt un Viralenga en 2010 sul cadieràs rotge.

L’André Minvielle la metèt sus la cobèrta de son libre « Gueule de voix » : « Alberte c’est une extra-terrestre. Elle est extra et elle est terrestre. Une présence incroyable. Quelqu’un de rare et de terre. Les deux pieds bien plantés ».

Pendant mai de 25 ans foguèt fidèla a las seradas Cabaret de l’IEO del Vilafrancat en Roèrgue. Per totsants de 2013, aguèt l’onor de la Cauna Poesia de Tolosa ambe Zavier Vidal.

L’entarrament se farà dimars 27 de genièr a 3 oras del vespre a la glèisa dels Carmes de Fijac.

Lo Benaset