17 Nov

VIRA LENGA : Jean-François Saïsset

Lo primièr convidat sul cadieràs rotge nos parla d’un pais qu’es lo sieu : Traussan de Menerbés.

Lo cadieràs rotge dins Menerbés

Lo cadieràs rotge dins Menerbés

Joan-Francés Saisset es adjunh a la comuna desempuèi d’annadas e aquest’an cònse. Aprenguèt la lenga dins la vinha ame los vinharons. Se pòt dire qu’es un òme de terran e coneis plan son país.

Nos menèt dins las perièras de Traussan al cap d’un camin de garriga que val lo còp per una passejada ! Un vertadièr teatre dubert sul cèl. Las perièras foguèron esplechadas durant d’annadas. Ara tot aquò marcha ame la demanda mondiala e semblan un pauc esquichadas. Desempuèi qu’es elegit fa un travail plan brave per enrasigar la lenga nòstra. Ja i a dins la comuna plancardas de carrièras en òc , un cors d’ occitan ( assegurat per Arno Krispin qu’es Alemand d’ òrigina ), una Calandreta (35 mainatges) apelada Los Cascamèls. A pauc de temps per pensar a una estrategia locala mas al dintre de l’aglomeracion, va ensajar de far tot escriure dins lo contracte de territòri e mai la Calandreta. El ditz : « La cultura occitana deu enauçar lo nivèl e tornar a la qualitat. E per los libres, cal trabalhar sus las reviradas… » Sa tòca per l’avenidor de Traussan : « vèsi que d’unes trabalhan a far nàisser d’entrepresas (electricitat, comercis, fustièr …) Per la vinha avèm una capitada de las explotacions que trabalhan sur la qualitat e lo « biò » (4 dins lo vilatge). Mas avèm plan perdut de terrènc : pas cap de frucha coma abans, la mitat de la terra en racisa… Lo vilatge va ganhar d’ estatjants novèls. » Joan Francés Saisset estima qu’es important d’aparar lo patrimòni arquitectural de Traussan e de n’en gardar son istòria.

Myriam François

 

Le fauteuil rouge est allé dans le Minervois pour démarrer la saison. C’est l’été indien…. Jean François Saïsset nous accueille dans son village de Trausse-Minervois (Aude) et nous balade entre vignes et garrigues. Sa voix résonne dans les carrières de marbres qui sont aujourd’hui exploitées ponctuellement. Il raconte des histoires de clochers et ce personnage truculent campe avec humour les personnages qui lui ont fait aimer cette langue. C’est un homme libre qui porte en lui l’âme occitane et défend avec vigueur sa culture.

Cliquez ici : JF Saïsset