14 Nov

Claudi Molinièr : lo molin occitan

Claudi Molinièr : 80 ans tot juste, mai de 50 a molinar per l’occitan en Lengadòc e de pertot, e ara, una sala batejada duèi que pòrta son nom a Besièrs. Retorn amb el sus tot aquel camin.

Claudi Molinièr e Crestian Barreda del Cercle Occitan de Besièrs. © Midi Libre

Claudi Molinièr e Crestian Barreda del Cercle Occitan de Besièrs. © Midi Libre

Coma plan de monde que fan de causas sens far de brut, l’òme es modèst : « Aquela sala ? Ai pas res demandat. Es lo Crestian Barreda, president del Cercle Occitan de Besièrs qu’a fat aquò al prèp de la comuna ». Embestiat lo Claudi… Pr’amor sa discrecion e Robert Ménard, lo cònse de Besièrs. « De monde m’an dit qu’auriá digut refusar…Coma Massilia que volguèron pas cantar en causa de Ménard. Mas elses, an d’autras datas… Mas privan la joinessa besierenca d’una serada de musica occitana… ».

Cercle Occitan de Besièrs

Cercle Occitan de Besièrs

E l’occitan a Besièrs deu bravament de causas al Claudi Molinièr. Enfin…pas sonque el ! « Ives Roqueta, li devi tot. Es mon segond paire. Soi d’una familha sortida de la Salvetat sus Agot, al nòrd de Besièrs e se parlava pas qu’occitan. Mas butèri d’estudis a Montpelhièr per ensenhar l’anglés. En 1962, t’arribi a Besièrs e dins la sala dels professors, aquí l’Ives que me dís : sabes, l’occitan es una lenga e una cultura millenàrias…Me soi metut a l’escriure e lo legir a 30 ans ! »

L’òc a Besièrs pòrta la marca d’Ives Roqueta. L’ostal de produccion Ventadorn en 1973, lo Centre Internacional Occitan en 75, las Calandretas en 80 e 82, lo Centre Aprene en 94… E plan solide, lo Cercle Occitan fargat en decembre de 71, puèi la seccion regionala Lengadòc en 1977. Lo Claudi presidèt lo Cercle a comptar de 77 e pendent de longas annadas. « Tot aquò existiriá pas se Roqueta èra pas passat per Besièrs ».

 

La sala Claudi Molinièr de Besièrs

La sala Claudi Molinièr de Besièrs

Claudi rebussèt las margas tanben. Las placas per carrièras en 79, dins las annadas 1980-90 l’Ivèrn occitan ambe divèrsas animacions , puèi los Ressons d’Oc e d’Af (Af per Africa) en 1992, lo ONE occitan (per Oèst, Nòrd e Est) en 2002, Poètas avètz la paraula en 2003. « Avem creada la coleccion Ensages de l’IEO ambe Rotbèrt Marti, soi ieu qu’escriguèri lo numèro 1… Cada an fasèm de sensibilizacion a l’occitan dins las classas de CM2 per preparar la 6ena. Tot lo trabalh de senhalisacion de las rotas comencèt en 92, lo vilatge occitan de la Feria dempuèi 97, la Fèsta d’òc dempuèi 2001… »

Una Fèsta d’òc que lo cònse vòl modificar, benlèu supremir…Claudi coneis Ménard dempuèi longtemps. L’encontrèt a l’ocasion d’un aperitiu de barri. An discutit un pauc. Lo cònse li demandet de lo venir véser. Mas lo Claudi estima mai d’esperar que tot aquò s’apasimèssa un pauc. Sap a de que s’en téner.

Donar son nom an aquesta sala que se tròba a l’Ostal de la vida associativa es per el una mena de reconeissença per tot lo trabalh complit. Una sala pron bèla, al pè del riu Òrb, jos lo Centre Aprene. « Sabi que i a de monde que van venir de luènh per l’inauguracion tot ara, coma Jòrdi Peladan de Nimes…D’autres que son d’aquí e que vendràn pas…Mon sol regrèt : que i aja pas quicòm de fat per Ives Roqueta. »

Nautres, li tiram una brava capelada amb aquel sicut de VAP de novembre de 2009.

Lo Benaset