04 Mai

Idir, simbòl de las culturas minorizadas

Los defensors de la diversitat culturala fan omenatge au cantaire cabil defuntat lo 2 de mai.

Idir amb la bandièra Amazigh

Un artista que s’exprimís dins una lenga minorizada, quora ven (re)conegut, prend una dimension que despassa sa sola cultura. Balha d’espèr a totes los defensors de las culturas en perilh. Idir, de son vertadièr nom Hamid Cheriet, èra Cabil, cantava dins sa lenga mairala, lo berbèr e foguèt l’autor dau primièr « tube » planetari vengut d’Africa dau nòrd amb sa cançon « A Vava Inouva ». Escrita pus d’ora mas difusida dins la segonda part de las annadas 70, aquela breçairòla se revirèt dins un quinzenat de lengas e se vendèt dins un setantenat de païses. Tot aquò alara que la lenga amazigh èra secutada en Argeria. Dempuòi la mòrt dau cantaire, a l’atge de 70 ans, los omenatges se fan a l’artista, a l’òme engajat, militant de la patz, e au defensor d’una cultura minorizada. Lo moviment politic Régions et Peuples Solidaires saludèt sa memòria, emai d’autres artistas engajats, coma lo breton Alan Stivell.

Defensor de las culturas, Idir aviá collaborat amb d’autres cantaires bretons, Gilles Servat o Dan Ar Braz. E puòi en 2010, programat a l’Estivada de Rodés, interpretèt sus l’empont lo Se Canta en òc e una adaptacion dins sa lenga.

Uòi, Idir es saludat pels poders politics en Argeria e en França. Pasmens Le Parisien rapòrta una declaracion dau cantaire de 2017, que parlava de la debuta de son percors :

« Je m’adressais aux Kabyles. J’étais brimé dans ma culture maternelle. Le pouvoir algérien prônait la souveraineté des peuples mais m’empêchait de communiquer dans ma langue. J’ai vite compris qu’un discours s’usait mais qu’une bonne chanson pouvait rester, grâce à son émotion. »

 

Vos prepausam de tornar vèire tanben un reportatge de Viure al País sul rescontre musicau entre lo grop occitan Coriandre e de musicians cabils, que amassa interpretèron una cançon d’Idir, « Mliyi ».