26 Avr

Cançons occitanas orquestradas en confinhament

Insolit – De cançons en òc interpretadas per de formacions « classicas ».

Dempuòi que comencèt lo confinhament dins un grand nombre de païses, un molon d’orquèstras prepausan d’aires de musica classica o de cançons interpretadas pels musicians dempuòi lors ostaus. Una de las primièras foguèt l’orquèstra dau teatre nacionau de Serbia qu’interpretèt « Bella Ciao » en omenatge a Italia, epicentre europenc de la pandemia. E de’n pertot lo mòde d’accion es représ, avètz segurament vist una d’aquelas videos, coma l’orquèstra nacionala de França que jòga lo Bolero de Ravel. Au mitan de tot aquò, trapam doas cançons occitanas. Primièr, una version confinhada dau « Se Canta » per la Mestresa de Tolosa, un còr dau conservatòri regionau que totes los membres an entre 10 e 15 ans. La cançon foguèt causida coma emblematica dau territòri e es revirada en francés dins la segonda part de la video pels joves cantaires.

E puòi, « l’Encantada » de Nadau, jogada per de musicians a despart, aqueles dau Blues Blanches Orkestra, l’orquèstra dau centre espitalièr de la còsta basca a Baiona. Au mes de març, lo cantaire Joan de Nadau aviá registrat un messatge de sostenh aus membres d’aquela formacion, que trabalhan totes a l’espitau. Es doncas en mercejament que lo Blues Blanches Orkestra adaptèt l’Encantada.

Pel plaser vos conselham tanben la cançon de Gilles Vigneault, « Les Gens de mon Pays », imne oficiós de Québec, jogat per l’Orquèstra Metropolitana de Montréal. Per l’escasença lo poèta quebequés de 91 ans adreiça un cort poèma d’espèr a la populacion.

La musica en sostenh o en omenatge es un fenomèn que se repetís dempuòi quauquas annadas: a cada eveniment dramatic una o matuna cançons son difusadas suls malhums sociaus e jogadas dins lo mond entièr. Aprèp los atemptats de París, s’ausiguèt de pertot « la Marselhesa » o « Imagine » de John Lennon. En 2016, es la cançon « Bruxelles » de Dick Annergarn que foguèt represa en solidaritat amb la capitala bèlga e au mès de julhèt, l’imne niçard e occitan, « Niça la bèla », se joguèt fins a Times Square a New-York.