07 Nov

Jean-Marc Courbet se’n es anat

Jean-Marc Courbet, majoral del felibrige nos ven de quitar dins la nuèch de dissabte a dimenge a l’atge de 69 ans. Daissa l’imatge d’un òme dubèrt, fòrça amistós, qua manjava la vida a bèlses caissals e que faguèt plan de causas per la lenga e per lo moviment del felibrige. La ceremonia se tendra deman dimarç a 14H30 dins la colegiala de Bolena (84).

Photo : Georges Souche

Photo : Georges Souche

L’òme

Jean-Marc Courbet aimava prigondament la vida e sonses plasers : l’amistat, son òrt, las taulas bonas, los timbres e la musica. Se prenguèt de passion per la moto, la fòto, lo roman fantastic e la sciéncia-ficcion. Totjorn a se batre per far caminar la lenga : « Se passava pas un mes sens que nos sonèsse per parlar de nòstre combat comun per la lenga. El qu’èra un dels rars non-ensenhaires del moviment d’òc, èra totjorn interessat per las questions d’ensenhament », nos escriu Marie-Jeanne Verny. Particpèt a diferentas cridas per la lenga dins lo collectiu Anèm-Òc ! totjorn en cèrca de l’unitat. Escriuguèt un milierat d’articles dins « Prouvènço, dau ! », « Prouvènço d’aro » o encara « Li Nouvello de Prouvènço » e plan solide dins la revista del Felibrige. « Era un òme d’una granda modestia, d’una drechura intellectuala sens parelhas. Totjorn cercava çò que podiá menar a l’unitat, el qu’asirava lo sectarisme. E d’un grand coratge per se batre contra la malautiá. » Marie-Jeanne Verny se soven tanben del darrèr còp que venguèt a la librariá Sauramps de Montpelhièr :  » L’aviam convidat, al mes de junh passat, pels rescontres occitans de Sauramps, ont nos parlèt de sa revirada de Tagore. Era talament urós d’aver acabat aquel pretzfach… »

Era lo convidat de l’emission Vaqui a Bolena del 16 de junh de 2012 ambe Liza.

VAQUI à Bollène par france3provencealpes

Son percors

Jean-Marc Courbet nasquèt en 1947 à Camaret d’Aigas en Vauclusa. Filh de paisans, butèt d’estudis de quimia amb un BTS. Visquèt 5 ans a Paris e son servici militari lo menèt en Africa coma professor de matematicas. Es Bruno Eyrier que lo menèt a la lenga d’òc. Integrèt lo moviment Parlaren en 1978 e lo felibritge en 1990. Foguèt majoral en 1999 a la Santa-Estèla de Grasse. Farguèt lo Centre de Documentacion Provençala de Bolena en 82. Trabalhèt dins una entrepresa de sa vila Bolena puèi a Marcola dins una activitat ligada al nucleari. Se retirèt en 2007. Viatgèt un pauc de pertot, se mainèt bravament de la lenga nòstra, totjorn interessat tanben per las autras lengas. La lenga e la cultura d’òc venon de pèrdre un obrador màger.

La sepultura es prevista dimarç a 2 oras e miècha de l’aprèp dinnar, dins son país de Bolena.

Lo Benaset @Benoit1Roux