30 Avr

De còfas per la Mal Coiffée

Se n’i a encara qauques embalausits mal desrevelhats que coneisserián pas La Mal Cofada, se va caler tirar los dets de pel pèlses ! Francament ! Se lo darrèr disc L’Embelinaire a pas reussit de vos far prusar las aurelhas, alèra avètz lo sòm prigond. Mas benlèu qu’ai quicòm per vos…

De primièr aqueste clip tot novèl filmat per Amic Bedel a la camera Red (aquò es per far lo tipe que li se coneis!). Un film supèrbe ont las 5 femnas cantan a despart, çò que permet de melhor fa sortir las especificitats de cada votz. Caduna a causit son canton de filmatge, mai que mai en Menerbés. Dins un nègre e blanc plan polit, dins de jòcs d’ombra e lutz, lo texte de Joan-Maria Petit pren encara una autra dimension. Un film plen de vida, a despart de tota la produccion de duèi amb totas las pimpanèlas subre-pintradas que bolègan lo tafanari. Non aquí i a de bolegadís, mas dins una sensualitat vertadièra. Un rondèu a vos fa virar coma un moton falord. A vos far espelofir!

La cambra es alandada : Paroles JeanMarie Petit / Musique Laurent Cavalié Réalisation Amic Bedel

De segond, se vos disi « On dirait le Sud »? Nino Ferrer, solide mas es tanben una emission de França 3 Lengadòc-Rosselhon. E la setmana passada, aqueste magazine cultural escampilhèt un reportatge sus…anèm… se cal brandir…: La mal Coiffée solide. Filmat a Nissa d’Ausseruna (34) per l’en defòra, e en repeticion per l’en dedins, los imatges de Manuel Dreiller et Benoît Dugovic son tot simplament superbes, los lums encara mai e li se parla del nom, de la lenga, d’enstruments, de timbres e del plaser de cantar ! E sèm a badar non pas de lassièra mas d’admiracion. 

En tresen, la Mal Coiffée a tanben participat a un espectacle que mèscla cantas, dansas e cirque. Se dís Soritat e an trabalhat ambe la companhiá Timshel. Malurosament i aguèt pas un fum de datas per l’espectacle en çò nòstre (sonque Aush, Balma, Fois…) mas avèm filmat aquò en repeticion per Viure al País. Aquí tanben, Soritat pòrta cantas e textes dins un autre nivèl e la fusion entre cantairas, dansairas e circassianas es complèta. Aquò s’apèla èsser de còfa ambe quauqu’un ! De que vos far quilhar lo pel e estrementir la pèl.  E se sètz pas encara convençut, vòs demòra pas que de préner una bona cofada !

Lo Benaset

 

 

29 Avr

L’Estivada : de bonas rasons de reservar del 22 al 25 de julhet

La programmation complète est désormais en ligne. Une cuvée 2015 qui s’annonce bonne. Les sommeliers Patric Roux, Danis Chapduèlh e Benjamin Assié an plan trabalhat. Petite sélection.

– Una cuvada pus rica : Moins de restrictions budgétaires, plus de groupe, dès l’ouverture. Fai Deli que dubrís lo bal à 18H30. Puis 2 groupes (et non 1 comme l’an dernier) sur la Granda scèna en seguida : Du Bartàs et Ebri Knight. L’Estivada ataca fòrt. 

 

Lo Cabaret qui devient une véritable programmation et qui commence…par un groupe de Cabaret : Aqueles qui fait al seu biais des chansons de la Belle Epoque. Le jeudi 23, à découvrir la joventut gascona de Boisson Divine, Artús lo divendres que l’on ne présente plus, et le plus nissart dels tolosencs Dje Baleti pour mener et clôturer le bal. Un còp de còr pel Cabaret.

Serada Hip Hop une première dans l’histoire de l’Estivada. Pour clore l’édition 2015 avec 3 groupes : les Languedociens Doctors de Trobar,  et les Valenciens de Zoo et Aspencat. Le public devrait être chaud pour faire le balèti avec Dje. Òm pòt dire : Grand Cru !

De joventut : La programmation devrait permettre à Alidé Sans d’élargir son public en Occitanie. Très jeune mais déjà pleine de maturité et solo sus l’empont. De mancar pas! Parmi les jeunes crus qui devraient bien vieillir, il y a Fai Deli, les très verts Boisson Divine, Dje Baleti, Liza, Doctors de Trobar, Artús, Aqueles, de bon gardar, fa plaser!

 

L’accent metut sul TEXTE : Mention spéciale à Dupain qui vient de sortir « Sorga », un voyage initiatique, un livre que Sam à découvert dans une librairie occitane à Paris, un recueil de poèmes signé par un auteur méconnu (Maxence) publié en français en 1958 et traduit en occitan par Enric Espieu. Un petit bijou. Des textes (Gardy, Rouquette, Castan) il y en aura dans le projet Kronos de l’équipe Asuèlh où l’on retrouve Aimat Brees pour un spectacle très orginal basé aussi sur les images du cinéaste Michel Cans. Evidemment, il y en aura tous les jours sauf le premier, à l’Espaci CIRDÒC où l’on parlera littérature occitane et catalane.

 

Euròregion : Au moment où les régions fusionnent, l’Estivada va plus loin, cap a l’euròregion. L’occasion de découvrir des groupes relativement méconnus en Occitania. Bien sûr ZOO au hip-hop avant gardiste, mais aussi en provenance d’Ibiza Projecte Mut au look cow-boy, pas vraiment country ni jet-set , Shane MacGowan en approche. Confirmation avec les Pogues catalans d’Ebri Knight. Au rayon dégustation.

 

De Cinema tornamai le vendredi avec « Une histoire occitane », le documentaire sur la chanson occitane signé Jean-Pierre Vedel. Le regard d’un non occitaniste et entomologiste, passionné de roman noir, avec des images de l’Estivada et des interviews très intéressantes au casting de tria : Jan de Nadau, Manu Théron, Dje Baleti, Laurent Cavalié, Bernard Combi, Patric Roux, Marie Coume…

Lo Benaset

 

 

 

27 Avr

Estivada 2015 : cap a l’Euròregion

Ce n’est pas un secret de polichinelle, les relations entre le festival de Rodez et la mairie sont comme le climat ruthénois : plutôt frisquettes ! Plusieurs nuages bouchant le ciel (un certain désintérêt du maire, une subvention réduite…), Patrick Roux voudrait bien changer d’horizon. Le budget (660 000 €) est revenu à l’équilibre, mais la dotation municipale 2015 n’a toujours pas été entérinée. Pas très pratique quand la programmation est déjà bouclée. Alors, à défaut de changer de lieu (place des Rutènes), le festival change d’aire.

 

Amb lo CIRDOC, cap a l’Euròregion

Que l’Estivada invite des artistes qui ne sont pas occitans, ce n’est pas nouveau; qu’il y ait des relations avec des festivals catalans comme la Fira Mediterrània de Manresa non plus. Simplement tout prend forme et se concrétise dans un espace eurorégional Pyrénées-Méditerranée (Midi-Pyrénées, Languedoc-Roussillon, Catalogne, Iles Baléares). Une structure qui a vu le jour en 2004 mais qui a eu du mal à grandir avec le départ de l’Aragon et les difficultés économiques de la Catalogne. Mais la réforme territoriale étant passée par là en France, l’opportunité est belle. Porteur de ce projet : le CIRDOC qui après avoir nationalisé certaines actions (partenariat BNF, Patrimoine Culturel Immatériel…) entend bien les internationaliser. La structure bittéroise assurait déjà la programmation littéraire, cette année son empreinte ira plus loin, notamment dans l’organisation de plusieurs Forums dès l’Estivada 2015 pour faire émerger des idées à l’échelle de l’Eurorégion.

Estivada 2015

Elle aura lieu du 22 au 25 juillet 2015, avec moins de restrictions économiques qu’en 2014. Il y aura donc 2 groupes présents sur la grande scène le premier soir et non 1 seul comme l’an dernier. Côté affiches, on peut noter Dupain à la Sorga régénérante, La Talvera avec là-aussi un nouvel album, les Doctors de Trobar (apparition en  2013 avec Mauresca), et Du Bartas toujours très bons en concert, sans oublier les très radicaux et innovants Artús, la nouvelle création de Guillaume Lopez (Medin’Aquí) et les frères Espinasse avec Coco Le Meur.

 

Pour les artistes émergeant, on peut citer Alidé Sans qui viendra en solo, l’excellent Dje Balèti, Liza dont le dernier album jazz-world multilingue « L » remonte à 2013 ou le Trio Aqueles qui s’est fait remarquer avec son clip Dobai, Fai Deli, toujours bien pour le balèti. On pourra aussi se désaltérer à la Boisson Divine, de metal gascon que bolèga, dans la lignée de la programmation 2014.

Pour plus de surprise, il faudra franchir les Pyrénées. Tendance Hip Hop, ZOO qui partagera la scène avec Doctors de Trobar, un groupe qui a explosé avec son premier disque et le tube « Estiu » (plus de 450 000 vues au compteur sur Youtube). Ou encore du ska reggae du pays valencien : Aspencat qui sortira un nouvel album en septembre.

Plus folk, punk et rock, les Pogues catalans : Ebri Knight. Un peu dans la même lignée, côté cow-boy en plus : Projecte Mut. Un groupe qui détonne, nominé 3 fois aux Enderrock (qui récompense les meilleurs artistes catalans), sold-out à Barcelone et qui vient d’un pays de jet-set, tourisme et discothèque : Ibiza. Les chapeaux vont voler le 24 juillet à Rodez.

Lo Benaset

Vox Bigerri passa a taula.

Lo grop respira la convivéncia : se vei lo plaser d’èsser amassa, de cantar, de partajar. Una jòia que dura dempuèi 10 ans. Aprèp « Cap aus sorelhs » que fasiá un pauc de plaça a la tradicion religiosa, an volgut tornar a la sorga de la canta polifonica pirenenca : lo partatge. E donc de cançons de taula de Biarn e Bigòrra. E per enregistrar, se son tanben causit una bona taula : la de l’estudiò Condorcet de Tolosa. D’artistas prestigioses i son passats mas es pas per aquò : « Avem passat 9 meses a cercar lo son que nos agrada. Voliam pas mai de glèisas mas quicòm que sone coma a l’ostal. Travalhar sus la proximitat de la votz e non pas l’escampilhar. 9 meses es una bona gestacion e avèm trobat aquest’endret plen de fustas. Un estudiò fargat coma los ingleses de las annadas 70. I a un petit resson que nos agrada, un ambient mat e calorós. » Pascal Caumont es content. Aqueste disc novèl es una escomesa : pas d’artificis, pas d’efècts, sonque las voses per enstruments.

Olivier Capmartin, Fabrice Lapeyrere, Bastien Zaoui e Régis Latapie an lo son collectiu. Pel còp tresen, son a enregistrar amb Audrey Ginestet qu’es tanben bassista d’un grop tolzan que monta : Aquaserge. Los 15 tròces son gaireben dins la taula. Dedins, 9 cançons tradicionalas entengudas de pertot dins las cantèras mas tanben 6 creacions coma « A l’entorn de la taula » qu’avem pogut filmar. O encara lo que dubrís lo disc « Adishatz camaradas » de Terèsa Pambrun que signa 3 textes. « De còps que i a, tot part d’un texte conegut e de d’aprèp Terèsa imagina la seguida e ne fa quicòm mai » nos ditz lo Pascal.

 

Lo disc « Ligams » sera sus la taula a la debuta d’octobre e lo grop partirà en virada dins los estanquets. Mentre que van participar a 10 videos-clips realizats per Amic Bedel per festejar los 10 ans. De filmes en plan sequéncia rodats a Tolosa, as Albi, sul Canal de Miègjorn, Tarba per far lo ligam entre tradicion orala e patrimòni de tota mena. Aquòcomença tre lo 8 de mai a Montsegur ambe de drònes! Aquò promet. A la dintrada, seran tanben dins un barri de Tolosa per far una « residéncia » de territòri amb una escòla e los estatjants. Totjorn lo ligam, totjorn l’escambi !

Lo Benaset

25 Avr

Maurici Andrieu onorat

Aprèp lo « Passatge Maurici Andrieu » de Senta Gabèla baptejat en octobre de 2012, aquí que lo Maurici a tanben son « vira-l’ase » pas plan luènh de la 3. Un giratòri ont es marcat : Maurici Andrieu, comedian òme de ràdio e de television, un fenestron ont demorèt de 1981 cap a 1998. Es la municipalitat anciana de Tolosa que decidiguèt d’aquest’afar.

Giratòri de La Cepièra (Tolosa) Fòto : Amic Bedel

Giratòri de La Cepièra (Tolosa) Fòto : Amic Bedel

Lo Grelh Roergàs va tanben publicar dins quauques jorns una pèça del Maurici : « L’Estar Latina ». Un sol en scèna ont conta son enfança sus las tèrras de Roèrgue, sa passion pel teatre, lo mètge per fòrça… Un libre acabat d’escriure en 2004, dins la lenga jucosa, rica e esmoventa de Maurici.
Tirat a 300 exemplaris, L’Estar latina es ara disponibla, al prètz de 8 €. Se pòt comandar al Centre Culturel Occitan du Rouergue per telefòne (05 65 68 18 75) ou per mail (contact@ccor.eu). Se pòt tanben crompar dins de librariás aveironesas e tolosencas.

Aviá ja publicat « Per teatre començar » en 1980 e  « Lo covent de la Marcé d’a Malavila » (fòto), Mémoire de la Société des amis de Villefranche et du Bas-Rouergue, en 2000.

Lo Benaset

L’ ESTAR LATINA (extrait)</p#>

SCÈNA I
( Ritme de comptina )
-Ai tres ans ! Ai tres ans !… E un capèl roge !… Ai tres ans ! Ai tres ans !… E un capèl roge, tot redond… Es de feutre, es doç, es polit…
( Doás personas bèlas son censadas parlar al dessús del drollon )
-Lo paure dròlle, a perduda la seuna momà…
-A bon !… E de de qué ?…
-Ò !… la malautiá que perdona pas… La malautiá del sègle…
-E sètz vos que l’ avètz…
-Nani !… Es la seuna memin, la maire de son paire, que lo prenguèt, qu’ aviá pas que sonca sièis meses…

21 Avr

En musica

Nòstre blòg es acostumat a vos prepausar de viatges en musica sur de parçans coneguts o de descobrir. Lo 9 de febrièr, soi tombat sus aqueste concèrt de Sirventés, lo grop novèl de Manu Théron. E sus ARTE sioplèt ! Enregistrats al festenal parisenc « Au fil des Voix », Manu Théron, Youssef Hbeish e Grégory Dargent donèron un concèrt dels bèlses, plan filmat en mai d’aquò. Tot lo gèni de la votz del Manu e la tecinicat e l’intelligéncia dels musicaires que son amb el.

 

Alèra que Vox Bigerri es a enregistrar son disc novèl « ligams » (ne parlarem dissabte dins lo jornalet de la 3), 3 membres del grop an format Un per Vox que sortirà el tanben un disc en junh. Lo trabalh es parièr : qualitat, sobrietat e plaser d’escotar. Olivier Capmartin, Fabrice Lapeyrere e Bastien Zaoui cantan « o meu amor », un cant traditional de Galícia.

 

 

Aimat Brees Matèu Vies e Beneset Vieu se son encontrats a la fac Paul Valéry de Montpelhièr. Cantan dins d’autres gropes mas an fargat un trio : Aqueles. De cançons de « la Belle époque » de las annadas 20-30. Los avètz benlèu agachats dimenge dins Viure al País ambe aquesta cançon « Dobai ». A la debuta, una cançon de colectatge « A Tolosa cal anar », un pauc de salsa americana del biais dels Mill’s Brothers, un pauc d’ironia tanben. Lo clip es signat Piget e podètz même far un karaoké !


AQUELES – DOBAI-HD par france3midipyrenees

 

Lo Benaset

« Que fas ? »

Que fas aquesta dimenjada ? Segurament qu’avètz prononciat ja aquesta frasa sens aver de responsa…

Aquò es acabat ara ! Un siti internet, en linha dempuèi lo 20 de març, se prepausa de far la tièra de totes los eveniments culturals, esportius… que se debanan en Miègjorn-Pirenèus. Sos dos creators, dos amics, vos fan la promessa de jamai pus vos languir.

Fa prèp d’1 an que Julien Delfosse e Jean-Frédéric Bigue aguèron l’idèa de crear « que-fas.com » per çò que mancavan trop d’eveniments. An volgut far un siti plan simple e a gratis per totes. Atal, se volètz saber çò que se passa dins la region o se volètz publicar una anóncia sus un eveniment qu’organizatz, pas cap de dificultat : tot es pensat per rendre las manipulacions las mai aisidas possiblas.

Lo Jornalet anèt al rescontre dels dos creators mas tanben d’utilizators que nos explican cossí se servisson de que-fas.com.

Sirine Tijani

 

 

 

20 Avr

Medin’Aquí

Dins la seguida de sas precedentas creacions coma « Sòmi de Granadas », Guillaume Lopez contunha son viatge entre Occitània, Espanha e Magrèb amb una musica mestissada e rica, mescladís polit de sas originas andalosas e occitanas.

medinaqui

Per son espectacle novèl « Medin’Aquí », lo cantaire especialista dels instruments de vent (flaütas, pifres, bodegas) s’es enrodat de musicians reconeguts, venguts de mantun univèrses : l’acordeonista Thierry Roques, lo bassista e adobaire Pascal Celma, Amine Tilioua, especialista de la Sana’s (escòla algeriana arabo-andalosa), que jòga de violon arabo-andalós e d’instruments tradicionals, de Cyril Amourette, guitarrista de jazz, de Simon Portefaix a la batariá e a las percussions e de Sam Burguière, del grop los Ogres de Barback. Totes compositors, los musicians dialògan dins d’estiles plan variats, de las musicas del monde al trad en passant pel jazz o encara lo chaâbi.

La setmana passada, lo sextet èra en residéncia al Cri’Art d’Aush, a qualques jorns de l’enregistrament del disque Medin’Aquí. Una còla de França 3 èra sus plaça.

 

En entrevista dins lo reportatge :

– Guillaume Lopez (Cant, flaütas)

– Amine Tilioua (Cant, violon, oud)

– Cyril Amourette (Guitarrista)

Las cançons: « Pom Pom 2 » e « Venètz dançar »

 Reportatge de Sirine Tijani, Jack Levé, Serge Planchou. Montatge : Eve Ducau

 

Las datas de Medin’Aquí

25 d’abrial : Lo Nairac (Avairon)

9 de Mai : Chanac (Losèra)

13 de Mai : Festenal Trad’Envie (Gèrs)

20 de Junh: Festenal Rio Loco (Tolosa)

12 de Julhet: Festenal « Le Son continu » (Ars)

23 de Julhet : Estivada (Rodés)

21 d’Agost : Hestiv’òc (Pau)

 

Sirine Tijani

14 Avr

L’ensenhament bilingüe dins los Pirenèus Nauts

La carta escolara novèla dels Pirenèus Nauts tafura los defendeires de l’ensenhament occitan-francés. Sus 5 sitis bilingües, 3 foguèron concernits per de barraduras de pòstes. L’Educacion Nacionala e lo Dasen (director academic dels servicis de l’Educacion nationala) explican que los pòstes occitans son pas tocats. Mas una tancadura de pòstes unilingües dins una escòla que compta una seccion bilingüa a de consequéncias sul foncionament general de l’escòla : los pichons estúdian a mièg-temps en occitan amb un regent especializat e a mièg-temps en francés amb los escolans monolingües de l’escòla.

Aprèp lo CDEN (Conselh Departamental de l’Educacion Nacionala) del 10 d’abrial, lo sentiment es mitigat.

Atal, i aurà pas cap de barradura a l’escòla Henri Duparc de Tarba.

A Julhan, la seccion bilingüa foguèt doberta a la dintrada passada. La decision finala del Dasen es lo manten de sa proposicion de dobertura d’un pòste d’occitan en mairala (que correspond a la confirmacion del pòste provisòri mes en plaça a la dintrada) e d’un mièg-pòste pel primari (pujada de la coòrta de 2014 en CP). Mas la barradura d’un pòste unilingüe es confirmada en mairala. Poiriá tornar dobrir en fonccion de l’efectiu de la dintrada venenta. Los parents son clars : se lo cinquen pòste unilingüe es tancat, trairàn lors mainatges de la seccion bilingüa.

La situacion es encara mai marrida a Rabastens-de-Bigòrra. La decision de barradura d’un pòste unilingüe es mantenguda. L’IEN conselha una classa unenca bilingüa del CP al CM2 de 23 escolans, çò que menariá a la supression d’un mièg-pòste occitan e d’un mièg-pòste francés. Una situacion impensabla pels parents e qu’entraïnariá doncas la fin de la seccion occitan-francés qu’existís dempuèi una quinzena d’annadas. L’associacion dels ensenhaires e dels parents d’escolans bilingües dins lo public, Òc-Bi 65, compren pas las decisions e compta plan contunhar la batèsta per ensajar de salvar al mens un mièg-pòste d’occitan a Rabastens-de-Bigòrra.

De parents e d’associacions sostenguts per d’elegits. Atal, Martin Malvy, president del Conselh Regional, Michel Pelieu, president del Conselh Departamental o encara Jeanine Dubié, deputat dels Pirenèus Nauts, mandèron a l’Educacion Nacionala de letras de sosten a l’ensenhament bilingüe dins los Pirenèus Nauts.

La convencion en question

Una convencion pel periòde 2012-2015 foguèt signada entre l’Educacion Nacionala e lo Departament, una autra existís amb la Region. La Convencion Educacion Nacionala/ Departament precisa qu’un estudi d’impacte deu èsser realizat en cas de barradura dins una escòla amb una seccion bilingüa : « Pour chaque site bilingue, conformément au programme académique de référence, les décisions annuelles de carte scolaire seront précédées d’une étude au cas par cas du fonctionnement de l’école. Elle prend en compte la répartition par cursus monolingue et bilingue, les possibilités réelles d’organisation des groupes des deux voies pour déterminer l’encadrement de l’école en enseignants de français et d’occitan. » (per legir la Convencion, clicatz aicí).

De convencions que balhan un encastre e que devon normalament encoratjar al desvoloppament de l’ensenhament occitan-francés. Atal, una dobertura d’una seccion bilingüa es en projècte a Argelèrs de Gasòst.

 

09 Avr

Une anthologie de la littérature occitane en anglais.

grains_of_gold_book_cover_1.png236x324Lors d’une TEMA  consacrée à « L’occitan so british !  » nous vous avions parlé de Patrick Hutchinson et son spectacle « Crozada duèi », de Roger Harvey et ses Boudoumens, de The Oxford Trobadors qui interprète les troubadours mais aussi Nadau ou Peiraguda…Voici Grains of Gold la première anthologie occitane traduite par James Thomas.

James Thomas

James Thomas

James Thomas, qui est un traducteur averti de l’occitan et du catalan, a rassemblé une collection de textes occitans qui va du 10ème siècle à nos jours. On y trouve trobadors et trobairitz bien sûr mais des auteurs contemporains célèbres ou méconnus. Un ramelet de Grains of Gold (grains d’or) qui avoisine les 800 pages, une moisson de 5 années de recherche qui va donner une dimension internationale à la littérature occitane. Pour cet ouvrage, James Thomas qui a traduit « Solstice and other Poems in Occitan » d’Aurélia Lassaque a été aidé par d’autres traducteurs comme Patrick Hutchinson.

Benoît Roux