30 Jan

Max Roqueta, la libertat de l’imaginari

Un viatge al còr d’un poèta, d’un autor, d’un òme d’òc fins al 28 de febrièr 2015 a la mediatèca Emile Zola de Montpelhièr.

Afica de la mòstra de Montpelhièr

Afica de la mòstra de Montpelhièr

M’en soi anada fintar la mòstra de Max Roqueta luènh de las pachacalhas del jorn primier de l’inauguracion… Un silenci requist e la votz suava de Max Roqueta que parla dau Mas de Gàrdies o dau Larzac que foguèron luòcs d’inspiracion. La votz d’un òme sedusent e enfachinaire.

Diguèt : « j’aime le sud….. il existe une langue à côté de la langue officielle puissamment expressive… » Max Roqueta causiguèt la lenga d’òc per celebrar lo cant dau mond. Dins aquesta mòstra dubèrta au public mai larg, lo que ven,  camina en rè despuòi la pontannada de la consacracion de l’escriveire fins a sa quítia enfancia. Un viatge dins lo sègle XX dins la literatura occitana e la vida vidanta en Lengadòc. Coma lo dís Domenje Caucat, un apassionat de Max : « Sem emparadisats ! ». Un fum de manescriches, de fotografias e mai encara dessenhs e letras  pertocants que fan cabussar dins lo mond subtil e treslusent dau poèta. Disiá : « Je voudrais que certains de mes poèmes passent dans la mémoire du peuple même s’il n’en connaît pas le nom de l’auteur ». Un omenatge bèl a un autor occitan, s’ameritariá que foguèssen celebrats totes los autors qu’an facha la literatura occitana del segle XX.

A l’entorn de la Mòstra, d’animacions dins las mediatècas de la metròpola. De mancar pas entr’autras : Rasims de luna, la poesia de Max Roqueta mesa en  musica per Laurent Audemard e cantada per Muriel Batbie-Castell e Joan-Francés Tisner lo 20 de febrièr a la mediatèca de Castries (34).

 

Myriam François