31 Jan

Las Jornadas d’estudis Capes

Permettre aux candidats qui passent le Capes en occitan de se rencontrer, d’échanger mais aussi d’approfondir l’étude du programme… c’est l’objectif des journées d’études Capes organisées à l’université Paul Valéry, en collaboration avec l’université Jean Jaurès, jeudi 29 et vendredi 30 janvier.

Les candidats au Capes mais également les étudiants et les chercheurs ont ainsi pu assister à des communications sur Jaufré Rudel, Bellaud de la Bellaudière, Fréderic Mistral ou encore Jean Boudou.

Le jeudi soir, ils ont également pu assister à l’auditorium du Musée Fabre de Montpellier à un hommage à Marcèu Esquieu et Yves Rouquette. Ces journées se sont achevées le vendredi, un jour entier consacré à Max Rouquette intitulé « Regards obliques sur Max Rouquette » à la médiathèque Emile Zola.

Une occasion de se retrouver

Dispersés dans toute l’Occitanie, les candidats au Capes occitan ont rarement l’occasion de se rencontrer. Si le concours se prépare dans les universités de Montpellier et de Toulouse, directement à la fac ou à distance, certains le préparent aussi seuls en candidats libres.

Arrêtées il y a quelques années, lorsque le nombre de postes (20 à l’origine) est tombé à 4, ces journées de rencontres autour du programme du Capes ont fait leur grand retour en 2015.

 

Le Capes occitan en chiffres :

Concours public 2015 : 5 postes – 23 candidats inscrits

Concours privé 2015 : 1 poste – 5 candidats inscrits

 

Concours public 2014 : 4 postes – 18 candidats

Concours privé 2014 : 1 poste – 2 candidats

 

Les épreuves écrites d’admissibilité auront lieu du 7 au 23 avril 2015, les épreuves d’admission orales du 16 au 18 juin 2015.

 

Sirine Tijani

 

 

30 Jan

Max Roqueta, la libertat de l’imaginari

Un viatge al còr d’un poèta, d’un autor, d’un òme d’òc fins al 28 de febrièr 2015 a la mediatèca Emile Zola de Montpelhièr.

Afica de la mòstra de Montpelhièr

Afica de la mòstra de Montpelhièr

M’en soi anada fintar la mòstra de Max Roqueta luènh de las pachacalhas del jorn primier de l’inauguracion… Un silenci requist e la votz suava de Max Roqueta que parla dau Mas de Gàrdies o dau Larzac que foguèron luòcs d’inspiracion. La votz d’un òme sedusent e enfachinaire.

Diguèt : « j’aime le sud….. il existe une langue à côté de la langue officielle puissamment expressive… » Max Roqueta causiguèt la lenga d’òc per celebrar lo cant dau mond. Dins aquesta mòstra dubèrta au public mai larg, lo que ven,  camina en rè despuòi la pontannada de la consacracion de l’escriveire fins a sa quítia enfancia. Un viatge dins lo sègle XX dins la literatura occitana e la vida vidanta en Lengadòc. Coma lo dís Domenje Caucat, un apassionat de Max : « Sem emparadisats ! ». Un fum de manescriches, de fotografias e mai encara dessenhs e letras  pertocants que fan cabussar dins lo mond subtil e treslusent dau poèta. Disiá : « Je voudrais que certains de mes poèmes passent dans la mémoire du peuple même s’il n’en connaît pas le nom de l’auteur ». Un omenatge bèl a un autor occitan, s’ameritariá que foguèssen celebrats totes los autors qu’an facha la literatura occitana del segle XX.

A l’entorn de la Mòstra, d’animacions dins las mediatècas de la metròpola. De mancar pas entr’autras : Rasims de luna, la poesia de Max Roqueta mesa en  musica per Laurent Audemard e cantada per Muriel Batbie-Castell e Joan-Francés Tisner lo 20 de febrièr a la mediatèca de Castries (34).

 

Myriam François

 

 

En musica : Morigania e Sirventés

Et tout d’abord une découverte. Morigania…vos dís quicòm ?

Ce titre sorti d’une langue ancienne signifie « liberté de pensée démoniaque »… Macarèl !

Le groupe voit le jour dans une obscure clandestinité au milieu des années 80. Très marqué rock métal, teinté dark and gothic, parfois new-age… Campé par 2 loustics sombres et rouges au titre de noblesse : Lord Morgus et Comte Morgan. Un troisième, puis d’autres sortiront de l’ombre. Nous n’en saurons pas plus. Le groupe se dit nihiliste, d’une culture noble, philosophique, doté de réflexions. Ça joue plutôt bien, ça chante (mais les paroles sont noyées dans le flot de cordes et de fûts), l’ambiance va du noir macabre au vert nature comme The mystic River of the Dark pagan Forest.

2007, le groupe retourne dans les catacombes puis renaît de son sommeil (pas profond) en 2014. Anatz me dire : e per de que nos parla d’aquò sus un blog occitan?

Tot simplament en causa d’aquel titre « Morigania ist krieg part II – Les Cathares » sortit l’an passat. Me damne aqueste còp la bandièra se pòt pas mancar. Coma disiá l’autre : ça déchire!

Encara melhor : se pòt quitament ausir la lenga nòstra dins “The return of the dark occitan warrior”.

Tu que siás arderosa e nusa
Tu qu’as sus leis ancas tei ponhs
Tu qu’as una votz de cleron
Uei sòna sòna a plens paumons
Ò bòna musa

Poèma de Joachim Gasquet, dís Jean Clozel,  titolat Cançon de nèrvi, e représ sus l’album Marcha pel Còr de La plana jol nom « La libertat ».  Estonent non ?

Manu-Theron-Youssef-Hbeisch-Gregory-Dargent-Sirventes-cover-txtD’aquel temps, lo Manu Théron (Còr de la Plana totjorn) sortís un disc novèl de Sirventés « Chants fougueux des pays d’òc ». Aquestes cants de protèstas son interpretats ambe Grégory Dargent (del grop Hijâz’ que fa la palanca entre mondes crestian e musulman) al oud, Youssef Hbeisch (un Palestinian) a las percussions e lo Manu al cant. Dins una polida entrevista a RFI, dís qu’aquela istòria de rescontre entre aqueste poètas occitans e senhors d’Al Andalus, aquel art del Trobar l’enfachinan. Ai pas encara escotat lo disc mas aquesta vidèo me far prusar las aurelhas.

L’interpretacion sembla plan liura, al seu biais, estant que coma dis dins l’entrevista « suls 3000 poèmas, n’i a sonque 300 que la musica es conservada. » D’escotar d’urgéncia o d’anar veire en concèrt. Seran a l’Alhambra de Paris lo 5 de febrièr.

Lo Benaset

24 Jan

Manuel Valls e Diwan : un espèr per Calandreta

Le 18 décembre dernier, le Premier Ministre Manuel Valls annonçait que le délai de contractualisation et de reconnaissance par l’Éducation nationale des écoles bretonnes en immersion Diwan passerait de 5 ans à 18 mois, comme cela est déjà le cas pour les écoles basques Ikastola de la Fédération Seaska.

Du côté de Calandreta, on espère que cette annonce va rapidement avoir des répercutions en Occitanie.

Jusqu’à présent, une école en immersion occitane qui ouvre doit attendre 5 ans avant qu’elle ne puisse passer un contrat avec l’Éducation nationale, à condition que le nombre d’enfants soit suffisant et que les locaux soient conformes.

Durant ce délai, le salaire des enseignements est entièrement à la charge des Fédérations Calandreta. Une charge financière très lourde, qui freine le développement de l’association : l’argent mis dans le salaire d’un enseignant n’est pas utilisé pour l’ouverture d’une nouvelle école par exemple.

Chez Calandreta, sur 230 postes de professeurs, 50 sont à la charge du mouvement.

Dès l’année prochaine, Calandreta est donc bien décidée à déposer des demandes de contractualisation pour des écoles ouvertes depuis au moins deux ans. L’association des élus occitans a fait savoir dans un communiqué que la même mesure prise pour les écoles Diwan doit être appliquée aux écoles Calandreta pour être conforme « aux principes d’égalité républicaine ».

 

Voici le communiqué de l’Association des élus occitans :

Manuel Valls e la lenga occitana 
 
Lo prumèr ministre, Manuel Valls, qu’anonciè ger en Bretanha que lo temps per la reconeishença e la contractualizacion de las escòlas bretonas Diwan passarà de cinc ans a 18 mes. 
 
L’Associacion deus elegits Occitans se regaudeish d’aquera anóncia . Que l’ensenhament en breton sia facilitat ei ua causa hòrt positiva. Qu’esperam adara que la medisha decision sia anonciada e aplicada per las escòlas associativas Calandreta qui ensenhan en occitan. Ua tau mesura que seré confòrma aus principis d’egalitat republicana. 
 
Après la lei de renovacion de l’escòla qui reconeish en lo son article 40 l’ensenhament bilingüe, que podem sonque desirar que lo prumèr ministre balhe un balanç navèth a l’ensenhament en occitan, que sia en l’encastre de l’Educacion Nacionala o en l’encastre de las escòlas associativas e laïcas Calandreta.  
 
David Grosclaude 
Président de l’Association des élus occitans

 

Sirine Tijani

23 Jan

Los Occitans de sa majestat 2 : Roger Harvey

Dimenge 25 de genièr, Viure al País èra una emission de tria dedicada als ligams entre Occitans e monde del Reiaume Unit. 

 

Aprèp Patrick Huthinson,  aquí Roger Harvey.

Roger Harvey Fòto : Amic Bedel

Roger Harvey Fòto : Amic Bedel

Lo Roger a Joan Boudou dins las tripas ! Me diretz qu’es normal, pas plan luènh de Naucèla. Normal ? Per un tipe nascut a Londres, plastician, professor de las arts plasticas de l’universitat de Liverpool… ? Benlèu… ! Demorava pas plan luènh de la frontièra ambe Galles quand crompèt un ostal avalit, dins Segala, del costat de Sauvatèrra de Roèrgue ont demòra dempuèi 2006.

Un jorn, alèra que fasia son mercat a Vilafranca de Roèrgue, aquí qu’ausís una lenga que coneissiá pas…L’occitan qu’es aquò ? Urosament, èra dins un país ambe de monde aluserpits coma Padena. Oc-ben, lo Robèrt Marty lo prenguèt jos son bras e i expliquèt. Roger seguís ara los corses de mèstre Padena e a encontrat… Joan Bodon. « De tira, ai agut una estrementida…Me soi dich : es quicòm de bèl, dins la dralha d’un Hémingway o d’un Orwell… Lo libre dels grands jorns me fa pensar al primièr e La grava sul camin al second ».

Alèra Roger se metèt a legir Bodon sens tròp comprene, e a lo revirar en inglés. Cal dire qu’en Anglatèrra pecaire, lo Bodon aviá pas passat las termièras ni mai la Tamisa. Comencèt per revirar de textes en inglés per l’ostal Joan Bodon de Crespin, puèi s’atalèt als libres : Contes del drac, Contes dels Balssa, la mitat del Libre dels grands jorns

Fòto Amic Bedel

Fòto Amic Bedel

Bodon e Roger : tot un poèma

Lo Rogèr a l’uèlh que lusís quand òm li parla dels poèmas de Bodon. « Bodon es pas lo subjèct de çò qu’escriu. Mena la lenga e la redusís à çò d’essencial. Es de concentrat. Aimi fòrça Los carbonièrs de La Sala, Jorn de Fièra, Es sus la Talvera, Sus la montanha» Per el, es una escritura novèla e non pas una revirada. « Vòli revirar coma Bodon auriá escrit en inglés. Caquelà, Bodon coneguèt l’inglés pendent la guèrra. Cresi qu’auriá aimat çò qu’ai fach. Es la seuna filha Jeanine que zo me diguèt ». Aimariá d’acavar las grandas òbras, mas Roger s’arrèsta pas aquí.

Roger e los Boudoumen

Per escampilhar e semenar mai l’escrivan, Roger a fargat los Boudoumen ambe Papillon (que jòga tanben ambe Renat Durand dins Novèl Optic), Jean-François Mariot (l’òme de Mescladis a La Sala). De legidas en inglés, occitan, francés, mesas en musicas e en sons per Papillon. An jogat dos còps a l’Ostal Bodon, a Vilafranca, per la fèsta de las lengas de Najac…

 

Aquí coma una mena d’aperitiu Es sus la Talvera, abans de vos far una bona ventrada dimenge dins Viure al País per un occitan so British !

Lo Benaset

 

L’Albèrta s’en es anada tanben

L’Albèrta Forestier nos ven de quitar, alèra qu’èra un pauc luènh dels 80 ans. Aquesta contaira, cantaira, paisana carcinòla aviá de gèni per far virar la lenga que parlava tot naturalament. L’aviam encontrada mai d’un còp, lo primièr per un retrach de Zavier Vidal a la fin de las annadas 90. Es el Zavièr que l’acompanhèt pendent mai de 20 ans.

« Per ieu es un pauc Cesaria Evora sus l’empont, nos dís lo Zavièr. Quicòm de Marcèla Delpastre… » Dins sa bòria, al dessus de Fijac, viviá un pauc a la mòda anciana, mas totjorn curiosa de las causas. Legissiá bravament, escotava plan de musica : Peiraguda per començar, puèi la Rosina… Li agradava de contar çò que vesiá, d’inventar un pauc. E de cantar.

« Quand montèrem lo talhièr de cant, venguèt sul pic e li agradèt. Ai trobat qu’aviá una votz plan especiala, amb un costa un pauc de mascle e un biais de far ambe lo nas…Aqueste monde de la tèrra an quicòm en mai. Cantava pas jamai del mème biais, cambiava tostemps quicòm, fasiá de variacions, pas d’improvisacion. Al debut, son repertòri èra pas plan bèl, mas zo se faguèt. » E lo Zavièr la menèt de pertot. En Auvèrnha, Provença e quitament a Usèsta ont lo rescontre ambe Lubat foguèt fòrt. « Me soveni quand faguèrem l’Estivada, fa mai de 10 ans. Aprèp lo concèrt, lo monde l’esperèron, los jornalistas…Li diguèron : « Ara Albèrta sètz una artista. Sètz de pertot ». Prenguèt son temps per respondre coma d’abituda ambe coquinariá : Una artista…Non, soi paisana! » 

imageL’Asssociacion per las Musicas de Tradicion Populara de Carcin li a dedicat un libròt e un CD. « Per far omenatge ambe simplicitat e afeccion ». I a de cançons talas coma lo Pont de Mirabèl, l’Amolaire, Filhas de Vilanòva, la Calha…E de contes : la Cigala, lo Miralh, Vesinatge…

Lo Règis Tardieu li faguèt un Viralenga en 2010 sul cadieràs rotge.

L’André Minvielle la metèt sus la cobèrta de son libre « Gueule de voix » : « Alberte c’est une extra-terrestre. Elle est extra et elle est terrestre. Une présence incroyable. Quelqu’un de rare et de terre. Les deux pieds bien plantés ».

Pendant mai de 25 ans foguèt fidèla a las seradas Cabaret de l’IEO del Vilafrancat en Roèrgue. Per totsants de 2013, aguèt l’onor de la Cauna Poesia de Tolosa ambe Zavier Vidal.

L’entarrament se farà dimars 27 de genièr a 3 oras del vespre a la glèisa dels Carmes de Fijac.

Lo Benaset

22 Jan

Nòva lei d’Aran

Ièr en debuta d’aprèp dinnar lo Parlament de Catalonha votèt un regime novèl per la Val d’Aran. Un estatut especial, al dintre de Catalonha que reconeis aqueste territòri coma « realidad nacional occitana » e la possibilitat de poder decidir de son avenidor. Al moment ont Catalonha es engajada dins un procediment d’independéncia,s’ agissiá de mostrar l’exemple e la via, per Madrid.

La lei novèla

La lei conten mai d’una part, votadas a despart. En gròs, totes los partits an dit de òc ambe 121 vòtes per (quitament lo Partit Polular) fòrra de Ciudadanos que s’es abstengut (9). Lo tèxt reconeis donc un estatut particular ambe de dreches istoriques e una identitat pròpria, culturala (sa bandièra ambe la crotz occitana e son imne Montanhes Araneses autrament dit lo Se Canta), istorica, geografica e lingüistica… Aqueste petit territòri (mai de 7700 estajants) es trocejat en 6 partidas, jos l’autoritat del seu govèrn -lo Conselh Generau- e la lenga aranesa (occitan gascon) totjorn oficiala sus aqueste país e dins Catalonha tota. Son usatge es preferencial dins las administracions publicas. Tre la debuta, aqueste text parla quitament de l’existéncia d’Occitània, que la Vath d’Aran n’es una part.

La votacion. E podètz tanben ne legir lo tèxt.

Reaccions

Lo sendic Carlos Barrera èra satisfach e zo diguèt al Jornalet : « Es un jorn fòrça urós pel pòble aranés…Los gropes parlamentaris catalans an plan interiorizat l’exercici del dret de decidir. »

Alex Moga, conser de Vielha e deputat CiU de la Val d’Aran a trabalhat sus la lèi. Se dis content el tanben del tèxt, totjorn al Jornalet :  « satisfa la maja part dels desirs e revendicacions d’Aran ». Fa remarcar que la lei novèla protegís las institucions aranesas qu’èran menaçadas per una  lei de l’estat espanhòl.

Sara Vilà (ICV-los Verds) votèt la lei coma son grop mas regreta qu’anèsse pas mai luènh.

La lei anciana

En 1990, Aran tornèt trobar son autonomia  e afirmèt que l’aranés èra sa lenga. La lei anciana es de julhet de 1990. En 2009, Francés Paco Boya, socialista èra sendic d’Aran. Prepausèt alèra una primièira lei qu’èra un es escapol. Mas de cambiaments politics e de majoritat en Catalonha tampèron un pauc l’elaboracion d’aquesta lèi. En 2011, Aran cambièt de Sendic e Carlos Barrera (CIU) tornèt als afars. Aquò’s son partit e l’Alex Moga qu’acabèron lo trabalh aprèp 6 annadas de discutidas e de trabalh.

Generalitat e Conselh Generau d’Aran an ara 3 ans per s’entendre sul finançament del Val d’Aran, e los Araneses 6 meses per se prononciar dins una consulta popularia. A mens qu’aquel biais siaguèsse el tanben defendut per l’Estat espanhòl coma zo faguèt recentament per Catalonha.

Benaset Roux

20 Jan

Los Occitans de sa majestat

Dimenge 25 de genièr, Viure al País serà una emission de tria dedicada als ligams entre Occitans e monde del Reiaume Unit. Per vos far despacientar, publicarem 2 retraches de dos ciutadans de sa gloriosa majestat que son tombats dins l’ola d’òc. Aquí lo primièr : l’Escossés Patrick Huthinson.

Patrick Hutchinson Fòto : Amic Bedel

Patrick Hutchinson
Fòto : Amic Bedel

Se picatz Patrick Hutchinson sul vòstre motor de cèraca seretz pas sens res : un tuaire en seria, spiritual medium, jogaire de boha, e tanben… l’esenhaire-cercaire-poèta-especialista de la literatura occitana de l’Edat Mejana : lo nòstre Patrick Hutchinson.
El que ven d’escriure Crozada d’Uèi 1209-2009, un espectacle en 3 partidas jogat un pauc de pertot.

Lo gentry man amorós d’Occitània
Menèt d’estudis literaris en Anglatèrra, de cèrcas sus lo poesia que lo menèron tot dret als trobadors, un enfachinament tre la debuta. Crompèt una antologia dels trobadors ja un boquinista de Cambridge. Aprenguèt lo francés, legiguèt Rimbaud e encontrèt tanben una Francesa a Cambridge. Decidiguèt de venir en Provença ont son paire anava quauques còps. « Soi arribat dins las annadas 60 dins Gard (Pont Sant-Esperit) ambe l’enveja de fugir ma societat subre-industrializada…Nautres avèm pas mai de paisans dempuèi lo sègle 18. Aiçí en França es diferent, ai trabalhat dins las bòrias a la debuta. Era coma una respelida per ieu que veniái de la « gentry » anglesa. »
Butèt d’estudis a Montpelhièr ambe coma professors Charles Camproux e Robert Lafont que vendrà son director de tèsi. Un trabalh sus « La literatura d’òc de l’edat mejana, poetica dels trobadors » menat a Ais de Provença en 1996. Era deja aquí quand Robert Lafont e Pierre Bec montèron l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans.

 

Rescontre cultural e respelida identitària
Nòstre òme que marcha sus doas cambas (carnala e emocionala) va viure mai qu’un rescontre. « Es coma una segonda naissença, un rescontre total, una cèrca espirituala. Me soi interessat al sofisme de l’edat mejana ambe Omar Khayyam…Aquí ambe los trobadors, es una cultura complèta, prigonda, enigmatica…Mancam de referencials estant que la Crosada a tot avalit. Soi d’acòrdi ambe Pasolini sul concèpte de « genocidi cultural ». La literatura dels trobadors es una literatura de diaspòra, colectada pels comanditaris, reconstituida. Es un trabalh de detectiu ! ». Pas estonant que lo Patric foguèsse un acarnassit de « Game of Thrones » !
« Om pòt parlar de sciéncia en çò dels trobadors. E la poesia èra quicòm de central dins aquesta societat de l’edat mejana, quicòm qu’aparten pas sonque als Occitans mas a totes. Dins l’espectacle Crozada duèi ai escrich aquò : cette mémoire que n’est pas à moi mais qui est pourtant mienne.»

Crozada d’uèi
L’espectacle es ben sus l’actualitat d’aquesta crozada, es pas una repapiada. Es una vision personala del Patrick qu’a legit e revirat la Cansó celèbra pendent 10 ans. Sus l’empont, l’ENTREBESCAR (un mot que agrada bravament al Patrick) un ensemble mirgalhat de comedians, eslamaires, poètas…ambe una vertadièra emission de television presentada pel Pixelman e qu’enquista sus l’afar. Las referencias son nombrosas e lo trabalh menimós. « Es un pauc l’Atlantide e vòli tirar aquel episòdi maluros de l’amnesia. N’i a que renègan e que vòlon pas veire, quitament ja los Occitans ! »
Mai occitan que los Occitans, Patrick Hutchinson trabalha duèi a far una sintèsi d’aquestas 3 partidas d’espectacles. Dimenge vòs en dirà mai dins Viure al País.

Lo Benaset

Patrick Hutchinson en enregistrament de la TEMA VAP fòto Amic Bedel

Patrick Hutchinson en enregistrament de la TEMA VAP
fòto Amic Bedel

La Setmana novèla

A partir de cette semaine, le journal la Setmana change de formule.

Première modification importante : la pagination. Désormais, l’hebdomadaire occitan comptera 16 pages, contre 12 précédemment.

Autre évolution demandé par ses lecteurs : que la diversité dialectale de l’occitan soit représentée. Ainsi, la Setmana écrit déjà ses articles dans quatre dialectes occitans différents : le languedocien central, le gascon, le limousin du Périgord et le Provençal de Marseille.

 

Enfin, La Setmana a décidé d’ouvrir ses pages à des collaborateurs extérieurs bénévoles c’est-à-dire à tous ceux qui ont envie de participer et d’écrire sur les sujets qui leur tiennent à cœur.

Tout en gardant son caractère d’actualité, la Setmana évolue vers un format plus magazine, tant au niveau de la forme que du fond puisque des thèmes tels que le cinéma, le sport ou la cuisine seront désormais traités.

Pour participer : vous pouvez envoyer vos propositions d’articles directement au journal

redaccion@lasetmana.fr

Vistedit – B.p 50486 (F) 64238 LESCAR Induspal Cedex

 

12 Jan

Charlie e sonses dròlles d’òmes

charlieSe pòt pas dire qu’èran amistoses ambe los aparaires de las lengas regionalas. Òm se soven entr’autres d’aquel dessenh de Riss en 98 que faguèt passar los Alsacians per de collaborators en lagason ambe çò que se passèt a Oradour. Mas metre totes los òmes de Charlie dins la mèma saca seriá tanben una brava asenada. Aquí un autre agach suls òmes de Charlie.

Sa menina li aviá donat per escais Tinhós… « C’est ma grand-mère qui me le disait, on le dit aux enfants quand ils sont enquiquinants ». Bernard Verlhac alias Tignous, un nom plan occitan sortit de Paris en 1957. Una tinha, una arna ambe son gredon mas un òme engajat dins la societat sustot per la causa environamentala. Trabalhèt per L’Idiot international, L’Evénement du jeudiMarianne, de dabans de participar al reviscòl de Charlie Hebdo en 1992. Viviá a Montreuil e èra paire de 4 mainatges. Aquí l’omenatge als 4 dessinhaires.

 

Oncle Bernat èra pas ges marrit. Bernard Maris es sortit de Tolosa en 1946. Una enfància breçada entr’autres per la lenga d’òc, mai de 68 e un engajament politic. Venguèt de d’aprèp a l’economia e tanben coma professor a Tolosa de dabans d’anar far l’economista per de médias a Paris. Aquò’ s a Science Po qu’aguèri l’astre de l’encontrar. Mai d’un còp escambièrem, luènh de l’economia, quitament 3 o 4 còps sus l’occitan. Se disiá gascon e n’aviá al mens l’esperit trufandièr. Retendrai sa pensada fulguranta, sonses esclairatges plan interessants sus la vida e son sorire prestit d’umanitat. Vau contunhar d’agachar sovent sos « Antimanuel d’économie ».

 

E per acabar, Cabu. Ai trapat quicòm que tòca l’etimologia, signat Dominique Fumanal. Aquí çò qu’aqueste siti plan documentat e sovent ironic nos ditz de Cabu: « Ce nom fait partie de la grande famille des mots formés tout simplement sur le latin ‘caput’ (tiens, revoilà le ‘t’), qui veut dire la tête. » Òm sap tanben çò que vòl dire caput dins la nòstra lenga… Cò qu’èra pas tròp Jean Cabut, grand dessenhaire pacifista, mainatge etèrn, dòç coma un anhèl. La seguida : « …Nos Cabut ont beaucoup de cousins, comme les Cabus ou des Cabbus (dans le Midi); et même des petits cabus, autrement dit les Cabusat, Cabuzat, ou Cabuzet, sous forme de diminutifs; il y a même de très petits cabus, les Cabucelle, voir des Cabos, terme occitan qui désigne ceux qui en ont dans la…caboche; je vous le disais: des forte-tête. »

Daissi la darrièra linha al Manu Wat de França 3 Tolosa.

Lo Benaset

B6x40iBIAAIy10R